L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

educadors no ensenyen només a l’aula sinó dins d’un camp de discursos oposats que ajuden a
estructurar un sistema de relacions humanes socialment construïdes. Per aquesta raó, l’aula no
és sols un lloc físic on es produeix l’aprenentatge sinó que és també el punt de personificació
del professor en la teoria i la seva disposició com a teòric dins d’una política especifica.
2.2.2. Les capacitats innates de qui aprèn i de qui ensenya
Continuant amb la noció d’educació, en aquest punt volem analitzar la relació freireana entre
l’educador i l’educand, i les capacitats innates dels dos en la perspectiva de McLaren.
En primer lloc, parlem de la relació entre l’educador i l’educand. Anem a pams. Freire afirma
que ensenyar no és la pura transferència mecànica del perfil del contingut que el professor fa a
l’alumne. I que partir del coneixement que tingui l’educand no significa quedar-se girant al
voltant d’aquest coneixement (Freire, 2005, 66). Estableix així una relació entre l’educador i
l’educand. És a dir, per a Freire, ensenyar és la forma que adopta l’acte de coneixement que el
professor/a necessàriament realitza a fi de saber el que ensenya per tal de provocar l’acte de
coneixement també en els alumnes (Freire, 2005, 77). Davant d’això McLaren defensa que
una pedagogia basada en l’experiència de l’estudiant convida a analitzar les formes dominants
de coneixement que composen les experiències de l’estudiant. I per tant, intenta proporcionar
als estudiants els mitjans per examinar les seves pròpies experiències particulars i formes de
coneixement (McLaren, 2005, 321). D’alguna manera, McLaren considera que s’ha d’ajudar
als estudiants a analitzar les seves pròpies experiències així com a il·luminar els processos per
mitjà dels quals aquestes experiències són produïdes, legitimades i negades (McLaren, 2005,
321). És així doncs que McLaren legitima les idees freireanes sobre les capacitats innates de
qui ensenya i de qui aprèn.
A partir d’això, McLaren argumenta quin és l’objectiu global de l’educador/a crític/a en
aquesta relació. Considera que l’objectiu d’aquest és revelar als estudiants les forces que es
troben dins de les seves pròpies interpretacions per a qüestionar la naturalesa ideològica de les
seves experiències i ajudar-los a descobrir les interconnexions entre comunitat, cultura i el
context social per a comprometre’s amb el jo i la societat (McLaren, 2005, 334). És així doncs
que McLaren, igual que Freire, aposta per una relació horitzontal entre educador/a i educand/a
dins la qual es pugui establir la comprensió del que els envolta i millorar la seva consciència
crítica. Entenent així les formes culturals i socials mitjançant les quals els estudiants aprenen
86