L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

trobem en un moment històric i social en el qual és necessari continuar meditant per actuar
sobre l’educació. I el mateix Freire planteja la necessitat de reflexionar sobre les vivències
que constitueixen la millor forma de pensar educativament (Freire, 1990, 31).
Per tant, Freire proposa una nova pedagogia. Destaca que l’educació es relaciona amb la
política i fa ús dels seus medis. I d’aquesta forma, proposa la seva conceptualització de
l’educació. És a dir, d’allò que significa per a ell:
“ l’educació (...) és gnoseològica, és directiva, per això és política, és
artística i moral, es serveix de mitjans, de tècniques, i duu amb ella
frustracions, pors i desitjos.” (Freire, 2003b, 61)
En conseqüència, per a Freire l’educació és política, artística i moral i suscita una pràctica.
Una pràctica educativa que implica processos, tècniques, finalitats, expectatives, desitjos,
frustracions. D’alguna manera manifesta la tensió permanent entre teoria i pràctica, entre
llibertat i autoritat (Freire, 2005, 104). Certament, l’autor no centra la pràctica educativa en un
sol dels elements que la componen: educador, educands, etc., sinó en la relació entre aquests
components.
A partir d’aquí i per poder desenvolupar aquesta part del treball de recerca, considerem oportú
analitzar per parts la nostra argumentació. Parlem en primer lloc de l’educació com a eina de
transformació i, en segon lloc, de les capacitats innates de qui aprèn i de qui ensenya.
1.2.1. L’educació com a eina de transformació.
En aquest punt, proposem la conceptualització freireana de l’educació per després relacionar
la pràctica educativa amb la política i la consciència. Posteriorment, la idea de l’escola.
Freire presenta un carisma com a ésser humà que en fa una persona amb característiques
rellevants pròpies de la seva forma especial de veure la vida. Exterioritza d’aquesta manera,
les seves anteriors experiències viscudes. 58 Anteriors experiències viscudes que no es
converteixen en un punt de partida per l’altre, sinó tan sols en un punt de partida com a pròpia
experiència personal. Dit d’una altra manera, Freire no vol ser un referent per a la resta de
persones. No vol ser un model a imitar. Vol que la persona adquireixi conductes pròpies del
58 En aquest punt ens basem en la idea d’experiències viscudes segons Van Manen (Van Manen, 2003).
42