L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
trobem en un moment històric i social en el qual és necessari continuar meditant per actuar<br />
sobre l’educació. I el mateix Freire planteja la necessitat <strong>de</strong> reflexionar sobre les vivències<br />
que constitueixen la millor forma <strong>de</strong> pensar educativament (Freire, 1990, 31).<br />
Per tant, Freire proposa una nova pedagogia. Destaca que l’educació es relaciona amb la<br />
<strong>política</strong> i fa ús <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus medis. I d’aquesta forma, proposa la seva conceptualització <strong>de</strong><br />
l’educació. És a dir, d’allò que significa per a ell:<br />
“ l’educació (...) és gnoseològica, és directiva, per això és <strong>política</strong>, és<br />
artística i moral, es serveix <strong>de</strong> mitjans, <strong>de</strong> tècniques, i duu amb ella<br />
frustracions, pors i <strong>de</strong>sitjos.” (Freire, 2003b, 61)<br />
En conseqüència, per a Freire l’educació és <strong>política</strong>, artística i moral i suscita una pràctica.<br />
Una pràctica educativa que implica processos, tècniques, finalitats, expectatives, <strong>de</strong>sitjos,<br />
frustracions. D’alguna manera manifesta la tensió permanent entre teoria i pràctica, entre<br />
llibertat i autoritat (Freire, 2005, 104). Certament, l’autor no centra la pràctica educativa en un<br />
sol <strong><strong>de</strong>l</strong>s elements que la componen: educador, educands, etc., sinó en la relació entre aquests<br />
components.<br />
A partir d’aquí i per po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>senvolupar aquesta part <strong><strong>de</strong>l</strong> treball <strong>de</strong> recerca, consi<strong>de</strong>rem oportú<br />
analitzar per parts la nostra argumentació. Parlem en primer lloc <strong>de</strong> l’educació com a eina <strong>de</strong><br />
transformació i, en segon lloc, <strong>de</strong> les capacitats innates <strong>de</strong> qui aprèn i <strong>de</strong> qui ensenya.<br />
1.2.1. L’educació com a eina <strong>de</strong> transformació.<br />
En aquest punt, proposem la conceptualització freireana <strong>de</strong> l’educació per <strong>de</strong>sprés relacionar<br />
la pràctica educativa amb la <strong>política</strong> i la consciència. Posteriorment, la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> l’escola.<br />
Freire presenta un carisma com a ésser humà que en fa una persona amb característiques<br />
rellevants pròpies <strong>de</strong> la seva forma especial <strong>de</strong> veure la vida. Exterioritza d’aquesta manera,<br />
les seves anteriors experiències viscu<strong>de</strong>s. 58 Anteriors experiències viscu<strong>de</strong>s que no es<br />
converteixen en un punt <strong>de</strong> partida per l’altre, sinó tan sols en un punt <strong>de</strong> partida com a pròpia<br />
experiència personal. Dit d’una altra manera, Freire no vol ser un referent per a la resta <strong>de</strong><br />
persones. No vol ser un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> a imitar. Vol que la persona adquireixi conductes pròpies <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
58 En aquest punt ens basem en la i<strong>de</strong>a d’experiències viscu<strong>de</strong>s segons Van Manen (Van Manen, 2003).<br />
42