L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

dona per finalitzada la seva relació amb la postmodernitat i torna a assumir un renovat
compromís amb la teoria i pràctica marxista. I polemitza com mentre antics col·legues
marxistes adopten la teoria postmoderna i les seves variants post-marxistes, ell es centra, cada
vegada més, en la crítica marxista (Sardoc, 2001,172). És així doncs que proposa una crítica a
la postmodernitat on els postmoderns fan asseveracions sobre el fet que les identitats es poden
recompensar, readaptar i reinventar fluidament cap a una política més progressista en els nous
temps pluralistes mentre ell considera que aquest raonament és perillós (McLaren, 1998a, 8).
D’alguna manera, McLaren jutja els teòrics postmoderns i els teòrics crítics com a massa
pessimistes sobre les possibilitats de la revolució social.
I és en aquest punt que volem fer una pausa per concretar, una mica més, la concepció de la
postmodernitat. Ens explicarem per a ser més concrets: així com McLaren, durant un moment
del seu pensament, ataca la postmodernitat, al·legant la necessitat de recerca de solucions,
altres autors postmoderns, com Lluís Duch, es posicionen en un cert pessimisme des del qual
no creuen en la possibilitat de solució davant dels problemes de la vida (Duch, 2004,140).
Creuen que els destaca un cert pessimisme davant de les possibles solucions. És aleshores
que, com veurem en aquest treball, l’excessiu pessimisme nega possibilitats de revolució
social.
Destacar també, la influència del Che Guevara, que condiciona el seu tarannà respecte al
lideratge moral, la visió política i la praxi revolucionària. No deixem de banda que Freire
també era un gran admirador del Che. Creiem necessari destacar el que McLaren afirma
sobre el Che Guevara quan destaca que tot i que el projecte polític que defensa no ha tingut
una influència directa del Che i que a més no va tenir la sort de conèixer-lo, la seva
influència en el compromís mclarenià ha estat clau (McLaren, 2001, XXVI). Amb això el
que volem constatar és el fet que un pensament com el del Che també ha estat important en la
construcció de la seva ideologia. Una idea que també es defensa en la relació de Freire amb
el Che. Tant un com l’altre són objectius del pensament de McLaren. Una defensa per dos
autors que comparteixen l’habilitat de congregar la gent perquè defereixen la confiança en el
poder de l’amor i el compromís amb la conscientització educativa. Així doncs, tan un com
l’altre són noms que apareixen en les seves reflexions. D’aquesta manera, McLaren explica
la defensa de la seva postura davant aquests autors així com l’atac que rep. És a dir, McLaren
intenta recuperar les figures del Che i Freire davant de la modernitat que no postula el seu
compromís (McLaren, 2001, 245).
70