L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

se que les persones analfabetes depenien de l’opressor per poder adquirir la plena consciència
i existència. Dit d’una altra manera, era necessari donar-los la paraula (Freire, 2005a, 99) per
a què participessin en la construcció d’un Brasil on imperava el colonialisme.
A partir d’aquí, les seves anàlisis sobre la psicologia de l’opressió resten molt influenciades
per grans teòrics de la psicoanàlisi com Erich Fromm. Segons Fromm, l’alliberament dels
lligams feudals propiciats pel modernisme no genera cap mena de seguretat i proporciona a
l’individu un “nou sentiment de llibertat” que comporta “dubte i angoixa” (Fromm, 1974, 99).
Així doncs, la situació es converteix en insuportable per continuar. Erich Fromm és un autor
clau que influeix en Freire d’una forma cabdal. Freire segueix Fromm en el concepte de
llibertat a la societat. És a dir, considera que les societats són formes d’opressió. I en aquestes
societats existeixen els éssers alienats i mutilats per la por a la pròpia vida i a la llibertat.
Freire parla de “la por a la llibertat, de la qual en són objecte els oprimits, por a la llibertat que
pot conduir-los a pretendre ser opressors també” (Freire, 2003a, 43). És aleshores que planteja
la por a la llibertat que s’instaura tant en els oprimits que tenen por de l’opressió exercida pels
opressors com en els mateixos opressors que tenen por de perdre la llibertat d’oprimir. Així
mateix, si l’ésser humà basa la seva seguretat en el que posseeix, corre el perill de tenir més
por que si es basa en el que realment és. 24
De la mateixa manera, connecta amb les principals figures del pensament crític nord-americà i
europeu, entre d’altres: John Dewey, Antonio Gramsci, Jürgen Habermas i Michel Foucault. 25
D’entre aquests autors i, en relació amb el tema clau de la nostra recerca només destacarem la
teoria d‘Antonio Gramsci per la seva construcció de la lluita en el camp de la consciència, per
recordar, com ja hem al·ludit, que aquest treball es centra en la influència del pensament de
Freire en McLaren. 26
Centrats en Gramsci, la lluita en el camp de la consciència és tan important en la lluita social
com en el camp de l’economia. Així doncs, Gramsci assegura que cal plantejar la filosofia de
la praxi com una actitud polèmica i crítica per superar la forma de pensar. Una forma de
24 Per un sòlid desenvolupament sobre el tema veure també (Freire, 2003a, 218) i (Freire, 2005, 52)
25 En la part sobre McLaren explicarem quelcom més de Michel Foucault.
26 Insistim, però, en el fet que Gramsci no apareix en les obres principals de Freire però si apareix en l’anàlisi
que en fa McLaren. Per tant, així com el tema de l’hegemonia és clau per entendre la nostra recerca i està
remarcat per McLaren, creiem que és important destacar aquest autor per damunt d’altres.
23