L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

Martínez, (Martínez, 2006). 85 De fet, com anem afirmant, la seva concepció contrària a tot
allò convencional en un país com els Estats Units el transforma en un blanc fàcil d’atac en el
camp conservador de l’educació. En efecte, és l’objectiu d’atac dels educadors d’esquerres
que estan més interessats en construir els seus propis imperis radicals que en alliberar als
estudiants de les situacions socials capitalistes. És per això que es defineix com a crític
rellevant de la forma de fer dels Estats Units i explica en una entrevista com, després de l’11
de setembre del 2001, qualsevol cosa que es fa per criticar els Estats Units, tot i que amb
anterioritat ja s’hagués fet, quan algú adquireix un to de crítica contra el sistema, el titllen de
traïdor i d’amenaça. En poques paraules, McLaren afronta ser considerat sospitós de
terrorisme i enemic de la civilització pel seu pensament. És per això que, en els seus constants
viatges pel món, intenta revigoritzar l’esperança i les ganes de viure i de lluitar per canviar el
món atès que creu en un món millor (McLaren a Ogaz, 2006, 33).
Però, per què cal seguir Freire, en els temps actuals? McLaren argumenta la necessitat dels
educadors de dues referències clau (Freire i el Che) per a l’educació actual (McLaren, 2001,
240). Ell mateix creu que una raó per defensar aquesta necessitat és la força del capitalisme
per dominar el món i generar una crisi ecològica global. I una altra és el benestar econòmic
del qual gaudeixen els Estats Units, que estan directament relacionats amb la pobresa dels
germans i germanes del sud d’Amèrica (McLaren, 2001, 240). D’alguna manera, McLaren
defensa com l’obra de Freire es manté indispensable per l’evolució progressista del
pensament educatiu (McLaren a Araújo, 2007, 161). Tant és així que l’any 2006 assumeix la
persecució contra educadors crítics. Particularment contra aquells que, com McLaren,
assumeixen obertament la ideologia marxista.
És aleshores que un grup de feixistes, dins el qual es troben funcionaris universitaris i del
govern de Bush, publiquen a la xarxa una llista de 30 educadors de la universitat de Califòrnia
amb una postura de crítica al sistema capitalista, amb la conseqüent denominació dels “thirty
dirty”, i ofereixen a la població estudiantil 100$ com a pagament per espiar aquests educadors
en les seves classes, gravant o prenent nota de les expressions en les que facin crítica del
85 La llista podria ser molt llarga. Hi afegirem altres autors que segueixen McLaren: Roberto Bahruth, Pepi
Leistyna, Dave Hill. (Veure Pruyn, Huerta-Charles, 2007)
72