L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

lanquitud del nord d’Amèrica que s’expressa en les actituds racistes d’alguns polítics
republicans contemporanis. Els situa en una perspectiva històrica per demostrar que no es
tracta d’actituds personals sinó que responen a la lògica racista de les elits blanques dels
Estats Units. És així doncs que la blanquitud es mostra en la imatge de persones que han
acceptat l’acumulació del capital com la lògica de la vida humana. I és el propi Freire qui
l’ajuda a desprendre’s del seu privilegi com a tal. La seva condició d’home blanc i d’haver
estudiat en un país del primer món no és utilitzada per McLaren com a privilegi. En comptes
d’això, la utilitza per a comprendre exactament la naturalesa d’aquests privilegis de qui neix
blanc i de classe mitja. Tant és així, que mostra com el sistema educatiu es troba totalment
inserit en un discurs imperialista. 80
Per a McLaren, Freire es converteix en un dels primers pensadors en educació que aprecia
amb plenitud la relació existent entre educació, política, imperialisme i alliberament. De fet,
va ser la ideologia freireana la que marcà McLaren en la seva necessària relació intrínseca
entre aquests conceptes.
És per això que McLaren reivindica, com ja hem dit anteriorment, la necessitat de recuperar
Freire de les mans d’aquells que redueixen la seva imatge al diàleg en l’aula deixant de banda
la significació històrica de les seves pràctiques pedagògiques (McLaren, 2006, 13). És
aleshores que, per entendre Freire, cal relacionar les seves teories amb conceptes com
imperialisme, alliberament i autoritarisme (McLaren, 2001, 205).
Un tret a destacar de McLaren és la similitud amb Freire a l’hora de no seguir les pautes
prefixades. Així com Freire argumenta la no comprensió de les seves idees i teories (Freire a
Torres, 2007, 69), McLaren diu que la seva obra s’assembla poc als patrons que marca la
teoria educativa on sempre es manté en una perspectiva que fa repensar la pròpia educació
sense donar-la per feta (McLaren, 1998a, 227).
El 1985, a causa de les seves conviccions polítiques, McLaren deixa Canadà i es trasllada als
Estats Units per culpa de la pressió exercida sobre els professors per a frenar els pensadors
crítics.
80 McLaren, Farahmandpur, 2006, (195-231) Sobre el tema veure també McLaren, 2005, (363-368).
68