L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

(Freire, 2005,105). El nostre autor es centra en l’educació com una forma de viure que estigui
totalment relacionada amb la crítica de caràcter revolucionari. Això significa que no hi ha
revolució si no es porta a la pràctica. D’altra banda, per a Freire, l’educació es converteix tant
en un ideal com en un referent de canvi al servei d’un nou tipus de societat. I és així que
relaciona intrínsecament la deliberació amb la pròpia pràctica. És a dir, creu que la revolució
és necessària en la relació entre l’educador i la pràctica educativa-crítica (Freire, 2003a, 31).
Un altre aspecte a destacar és la creença de Freire en una educació (teoria) que genera una
consciència crítica (acció) i que facilita el desenvolupament de la societat. I per aquesta raó,
adverteix que la funció principal de l’educació és fer persones lliures i autònomes, amb la
capacitat d’analitzar la realitat que els envolta, per transformar-la. És per això que creu que
l’home ha de ser subjecte de la seva pròpia educació (Freire, 1981, 22). És així doncs que
Freire concreta el significat de la consciència crítica com la forma radical de ser dels éssers
humans, que no sols coneixen, sinó que a més són conscients d’allò que coneixen (Freire,
1978a, 35).
Finalment, en la nostra argumentació, parlarem de la concepció d’escola.
Per a Freire, l’escola és el lloc on els educands que vénen a aprendre es troben amb una
normativa implícita que no els permet una visió crítica i se’ls sotmet a l’adaptació d’uns
preceptes que s’estableixen de forma vertical. En efecte, Freire destaca com l’escola sotmet
la consciència dels alumnes al quals no permet desenvolupar el seu pensament (Freire,
2003a, 203). Freire denota com l’escola es converteix en un espai on no es potencia una visió
crítica de la societat i, a sobre, es proposen idees dominadores. Per aquesta raó, l’autor posa
èmfasi en l’estudi de la transmissió de poder en l’escola així com la seva
millora/transformació. De fet, considera que l’escola és un aparell ideològic de l’Estat i de les
classes dominants. I raona la seva necessitat per assolir un coneixement crític de la vida
(Freire, 2003a, 109). Però assegura que els subjectes poden intervenir per canviar la realitat i
arribar a una nova educació que pugui potenciar la capacitat de deliberació dels éssers
humans i les seves possibilitats de transformació. Entén l’educació com una acció política
encaminada a despertar els individus de l’opressió i a crear accions de transformació social i
econòmica.
Per a Freire, l’escola no és únicament un aparell de reproducció de l’ordre dominant sinó
també un espai per a la creació cultural. En conseqüència, creu en la concepció de
45