L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

Llavors, en aquest últim punt, parlem de la influència de Freire sobre McLaren en termes
polítics. Presentem la crítica al capitalisme per continuar amb la semblança o divergència de
la funció política de l’educador en aquest autors.
2.3.1. Capitalisme
En aquest punt sobre el capitalisme, intentem relacionar la influència de Freire en el terme i la
crítica del mateix amb la perspectiva de McLaren. Cal insistir que destacarem la definició del
terme segons McLaren per a demostrar la semblança o no amb Freire. Continuarem amb la
crítica al neoliberalisme segons McLaren i la necessitat d’una pràctica pedagògica. Per
acabar, tractem el marxisme, la dominació i l’alliberament.
En primer lloc, parlem de la crítica que planteja Freire sobre el concepte de capitalisme per
destacar la seva influència en McLaren. I és per això que creiem important ressaltar l’obra de
McLaren i Farahmandpur que estableix la relació entre la força capitalista i la pedagogia
freireana 93 , on afirmen que el capitalisme és un sistema de dominació universal que integra i
coordina la resta de formes d’opressió dins la seva lògica mercantil brutal i dins les seves
jerarquies d’explotació privilegiades (McLaren, Farahmandpur, 2006, 48). És a dir,
interpretem el capitalisme com una força opressora dominant. El propi Freire destaca la força
del capitalisme per a discriminar els oprimits per sota de la classe dominant, els opressors
(Freire, 1997, 95). De fet, argumenta que el capitalisme es fonamenta en la propietat per
davant del poble i de les seves necessitats, així com la pèrdua de la dimensió humanista de la
lluita on ja no es pot parlar d’alliberament (Freire, 2003a, 57).
McLaren, s’adona d’aquest fet i veu com els pedagogs crítics que operen en els recintes de la
teoria postmoderna i els estudis culturals, ignoren la crítica al capitalisme de Freire; en
particular, la seva crítica a l’explotació de classes (McLaren, Farahmandpur, 2006, 75). És
aleshores que McLaren segueix Marx, que defensa la vigència de les seves idees i la
necessitat d’una anàlisi en una època global enfocada cap al capital financer i especulatiu
(McLaren, Farahmandpur, 2006, 31). És a dir, McLaren denota com la situació de la lluita de
classes de Marx es veu condicionada per l’evolució de la societat que depèn de l’especulació
econòmica. I argumenta que el capitalisme no pot mantenir-se com un sistema econòmic i
social sostenible sota la guia de l’economia de lliure mercat neoliberal sense guerres
93 Veure McLaren, Farahmandpur, 2006, (pps. 29-56, 57-90)
94