L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

1.2. EL CONCEPTE D’”EDUCACIÓ” EN PAULO FREIRE. UNA NECESSITAT
41
“Ningú educa a ningú, així com tampoc ningú s’educa a
sí mateix, els homes s’eduquen en comunió,
mediatitzats pel món.”
(Freire, 2003a, 90).
En aquest punt, volem explicar el concepte d’educació per a Freire i el seu ús com a eina de
transformació de la societat. Per fer-ho plantegem la visió de la societat.
Mentre ens inclinem davant d’un món dominat per la societat de consum i ens adonem de la
presència d’un pensament únic, 56 percebem que seguim vivint en una societat desconcertada i
atemorida que demana a crits un canvi profund.
Mentre mirem al nostre voltant i ens adonem que els temps canvien ràpidament, percebem
que encara són necessaris molts canvis en educació. Tant és així que, davant del
desenvolupament i la innovació, problemes educatius vitals continuen sense solució. Com
escriu Wittgenstein al Tractatus:
“Tenim la sensació que fins i tot quan totes les possibles preguntes
científiques s’han contestat, encara no s’han tocat gens els nostres problemes
vitals” (Wittgenstein, 1999, 6.52).
Així doncs, entenem els problemes educatius com a problemes vitals que encara no s’han
abordat. 57
No podem deixar de banda el fet que les societats canvien. I possiblement, és l’educació un
dels factors que en rep les conseqüències. És per això que haurem de tenir en compte que ens
56 Pensament únic entès com a veritat absoluta que serà la clau de la metafísica. Entendrem “absolut” com el
factor que no relacionem amb res, sinó que és la causa de sí mateix. Immòbil.
57 Ens permetrem entendre l’educació com a problema vital. No és la nostra intenció mantenir una posició
postmoderna que es centri en “emfasitzar que la societat industrial avançada ha canviat la seva estructura i
dinàmica profunda” (Taberner, 2005, 28) i que “el saber (cultura) no es fonamenta en el coneixement entès en la
modernitat, sinó en l’adquisició, domini i utilització de llenguatges, en la necessitat de la comunicació
tecnològica.” (Mèlich, Colom, 1997, (pps. 62-63)). Això ho acceptem però, la nostra intenció és seguir McLaren
en la seva crítica a la postmodernitat com veurem en el punt 2.1. Influències ideològiques en el pensament de
Peter McLaren. Com apunten McLaren i Da Silva: “Ens enfrontem a una barreja d’optimisme i malestar
profund, a una modernitat desencantada i al declivi d’una portentosa època postmoderna de paradigmes
canviants, i a una disputa creixent entre dicotomies familiars del pensament.” (McLaren, Da Silva a McLaren,
Leonard, 2003, 73)