L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

aó, assegura que no hi ha res observable que sigui ideològicament neutral. Creu i afirma que
cap pensament, idea o teoria és lliure. Conèixer és un efecte de les relacions de poder i de
coneixement (McLaren, 2005, 35).
I si relacionem el que argumenta Freire amb McLaren, podem veure que McLaren diu que
existeix una nota política en l’educació igual que existeix una nota pedagògica en l’acte
educatiu (McLaren, Da Silva a McLaren, Leonard, 2003, 82). En relació a Freire, que apunta
que és una tasca política de gran importància pedagògica (Freire, 2005, 129).
Parlem d’una ideologia que consisteix en els patrons històricament mediatitzats que recolzen
interessos dominants. O el que és el mateix: un conjunt de creences i opinions sostingudes per
una idea dominant. Aleshores, des d’aquesta perspectiva, l’educació no reflecteix la ideologia
dominant sinó que la constitueix.
Un altre tema que cal tenir present segons Freire és el fet de plantejar preguntes per generar
crítica, com ja hem comentat. D’acord amb Freire, McLaren, en la seva acció educativa manté
una actitud d’humilitat davant de l’altre. Tanmateix, utilitza la pregunta com a recurs per
generar crítica,
“Necessitem examinar aquesta elecció: Volem que les nostres escoles
construeixin una ciutadania passiva i apàtica o una ciutadania polititzada,
amb la capacitat de lluitar per les diferents formes de vida pública i
compromesa amb la igualtat i la justícia social?” (McLaren, 2005, 254)
Com apuntàvem anteriorment, Freire creu en la funció política del professor així com
McLaren, que aposta perquè “la tasca de l’educador prengui la forma d’una pedagogia crítica”
(McLaren, 2005, 338). És a dir, que l’educador ha d’intentar convertir les aules en espais
crítics que posin en perill l’obvietat de la cultura entesa com la construcció de la realitat a
partir de veritats que no són sempre úniques i de relacions socials.
Com apunta McLaren, l’obra de Freire pot permetre que els professors adquireixin una major
qualitat de formes de pràctica crítica, que puguin servir per a qüestionar, desestabilitzar i
desorganitzar les estratègies dominants del poder i les relacions poder-coneixement amb les
quals es concebi un mitjà per a implicar la pedagogia en la construcció d’un espai bel·ligerant
on la democràcia plural i radical comenci a arrelar (McLaren, Leonard, 1993, 75). És per això
que McLaren creu que aquells educadors crítics que s’oposen a la pedagogia revolucionària
102