L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

Corridor. 77 Aquest es converteix en un controvertit best-seller a Canadà després de provocar
un debat públic a nivell nacional en referència al nivell social de les escoles dels barris més
urbans. Va ser tal la seva ressonància en la societat dels Estats Units que el mateix llibre va
ser el precursor d’un estudi etnogràfic complet. 78 La seva intenció, en publicar aquest llibre,
era atraure l’atenció pública cap a les condicions socials dels estudiants en desavantatge que
vivien sota l’opressió. Volia mostrar les necessitats de la docència en barris desafavorits i
mancats de recursos materials.
Després d’aconseguir el seu doctorat el 1983, compleix com a lector especial a la Universitat
de Brock, on s’especialitza en impartir classes sobre educació urbana i contextos sobre el
llenguatge artístic.
Als anys 80 McLaren pren contacte amb Freire i passa més temps a Amèrica llatina on
s’interessa cada vegada més per la crítica marxista de l’economia política. Estudia l’obra
freireana i aquesta es converteix en la influència clau en la seva línia ideològica. Freire és
transforma en el seu director. Li propulsa una pedagogia crítica que, posteriorment, McLaren
amplia. 79 Així doncs, l’obra freireana es converteix en l’eix de la seva complicitat contra
l’opressió. En altres paraules, basa el seu pensament en una lluita constant davant les
injustícies socials on discernir la forma amb què la pedagogia freireana pugui crear el tipus
d’acció crítica necessària per a impugnar i transformar les actuals relacions globals
d’explotació i opressió (McLaren, 2001, XXXIII). En parlar de pedagogia, McLaren fa
referència a les pràctiques d’ensenyament, les tècniques, l’aplicació dels plans d’estudi de
contingut i de disseny així com la forma en que aquestes pràctiques organitzen una relació
entre l’educador-alumne i el món.
77 “20 anys després de la seva publicació, Cries from the Corridor (1980) continua sent un dels estudis
etnogràfics més influents sorgits de la literatura de principis dels vuitanta pel que fa a les escoles.” (McLaren,
2005, 12)
78 Veure McLaren, 2007 (pps. 70-98, 156-187). McLaren presenta un estudi etnogràfic sobre els estudiants
portuguesos catòlics a Toronto. Intenta cridar l’atenció sobre la importància del cos com a òrgan de mediació en
la construcció de la resistència de l’estudiant amb la vida autoritària de l’escola.
79 La pedagogia crítica “comença amb el treball de Freire a principis dels anys 80 i s’estén a un renovat interès
de John Dewey i el moviment social reconstruccionista als Estats Units després de la gran depressió als anys 30.
Interès en l’Escola de Frankfurt i, posteriorment pel treball de Foucault i Bourdieu. La significació de la
pedagogia crítica ara s’estén a l’educació multicultural, l’educació bilingüe, les teories feministes i els camps
associats a l’alfabetització.” Tot i que McLaren ha estat assenyalat com un gran exponent de la pedagogia crítica,
el seu treball és molt crític amb l’orientació que ha pres. És a dir, creu que és incoherent conceptualitzar la
pedagogia crítica, com molts dels seus exponents ho fan, sense una referència a la lluita política i anticapitalista.
El terme "pedagogia crítica" utilitzat en l’escenari educatiu actual, ha de ser vist com un concepte domesticat
fins a tal punt que molts dels seus primers exponents, com Paulo Freire, són fortament temuts.” (Álvarez, 2006,
2) Voldríem destacar com aquesta idea serà tractada de manera més extensa més endavant, on parlem de
l’evolució del seu pensament.
66