L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
El capitalisme és el causant <strong>de</strong> l’explotació <strong><strong>de</strong>l</strong>s burgesos sobre el proletariat que genera<br />
consciència <strong>de</strong> classe en el mateix proletariat. Per aquesta raó, Freire proposa una lluita<br />
<strong>política</strong> per a la conquesta <strong><strong>de</strong>l</strong> po<strong>de</strong>r on planteja com una <strong>política</strong> radical que busqui la unitat<br />
en la diversitat <strong>de</strong> les forces progressistes pot lluitar per una <strong>de</strong>mocràcia amb la capacitat <strong>de</strong><br />
fer front al po<strong>de</strong>r i a la virulència <strong>de</strong> la dreta (Freire, 2003a, 36). És a dir, una <strong>de</strong>mocràcia per<br />
curar la força que exerceix la dreta opressora sobre els oprimits. Una força que <strong>de</strong>sprestigia a<br />
qui no té res. Si les persones “no tenen” moltes vega<strong>de</strong>s s’interpreta erròniament que és<br />
perquè són incapaces. I com explica Freire, en el capitalisme, el valor màxim radica en el<br />
“tenir més” i cada vegada més a costa <strong><strong>de</strong>l</strong> fet <strong><strong>de</strong>l</strong> “tenir menys” o simplement no tenir res <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
oprimits. Sens dubte, Freire <strong>de</strong>fensa que l’existència <strong>de</strong> l’ésser humà equival a la possessió<br />
<strong>de</strong> la classe dominant (Freire, 2003a, 59).<br />
De fet, una argumentació freireana expressa com el capitalisme es fonamenta en la propietat<br />
per davant <strong><strong>de</strong>l</strong> poble i <strong>de</strong> les seves necessitats, tal com <strong>de</strong>fensa l’autor, i el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
capitalisme fa que es perdi la dimensió humanista <strong>de</strong> la lluita a partir <strong>de</strong> la qual no es pot<br />
parlar d’alliberament (Freire, 2003a, 57). En aquest punt, Freire explica com quan el po<strong>de</strong>r es<br />
troba en la dominació es perd totalment la capacitat <strong>de</strong> lluita per l’alliberament. Respecte al<br />
<strong>concepte</strong> <strong>de</strong> dominació, recor<strong>de</strong>m que Freire parla <strong>de</strong> “l’absolutització <strong>de</strong> la<br />
ignorància”(Freire, 2003a, 174). En altres paraules, Freire creu que la dominació és una<br />
creença <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>ologia opressora que sotmet a l’altre com a absolutament ignorant afavorint<br />
la pròpia classe dominant.<br />
En segon lloc, exposem la relació <strong><strong>de</strong>l</strong> capitalisme amb el neoliberalisme segons l’autor. 67<br />
Freire critica la lògica capitalista que no valora els plaers gratuïts <strong>de</strong> la vida sinó que els<br />
substitueix per plaers que produeixen solament beneficis econòmics. S’adona però que el<br />
capitalisme és quelcom que instaura el nou sistema econòmic basat en el neoliberalisme. Un<br />
neoliberalisme que consi<strong>de</strong>ra que les transformacions han <strong>de</strong> ser dirigi<strong>de</strong>s pel mercat, que és<br />
l’autoritari fonamentalisme d’occi<strong>de</strong>nt. I afirma que en el moment en què els neoliberals<br />
parlen <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong> la història reconeixen la certesa <strong>de</strong> que <strong>de</strong>fensen un fatalisme a posteriori.<br />
És a dir, els que <strong>de</strong>fensen la fi <strong>de</strong> la història aclamen el temps <strong>de</strong> la victòria <strong>de</strong>finitiva <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
67 Creiem necessari remarcar que el <strong>concepte</strong> <strong>de</strong> capitalisme i neoliberalisme no apareixen en la seva eminent<br />
obra, Pedagogia <strong>de</strong> l’Oprimit, tot i que fa referència a <strong>concepte</strong>s com: dominació, consciència <strong>de</strong> classe,<br />
revolució. (Freire, 2003a).<br />
56