L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

El capitalisme és el causant de l’explotació dels burgesos sobre el proletariat que genera
consciència de classe en el mateix proletariat. Per aquesta raó, Freire proposa una lluita
política per a la conquesta del poder on planteja com una política radical que busqui la unitat
en la diversitat de les forces progressistes pot lluitar per una democràcia amb la capacitat de
fer front al poder i a la virulència de la dreta (Freire, 2003a, 36). És a dir, una democràcia per
curar la força que exerceix la dreta opressora sobre els oprimits. Una força que desprestigia a
qui no té res. Si les persones “no tenen” moltes vegades s’interpreta erròniament que és
perquè són incapaces. I com explica Freire, en el capitalisme, el valor màxim radica en el
“tenir més” i cada vegada més a costa del fet del “tenir menys” o simplement no tenir res dels
oprimits. Sens dubte, Freire defensa que l’existència de l’ésser humà equival a la possessió
de la classe dominant (Freire, 2003a, 59).
De fet, una argumentació freireana expressa com el capitalisme es fonamenta en la propietat
per davant del poble i de les seves necessitats, tal com defensa l’autor, i el poder del
capitalisme fa que es perdi la dimensió humanista de la lluita a partir de la qual no es pot
parlar d’alliberament (Freire, 2003a, 57). En aquest punt, Freire explica com quan el poder es
troba en la dominació es perd totalment la capacitat de lluita per l’alliberament. Respecte al
concepte de dominació, recordem que Freire parla de “l’absolutització de la
ignorància”(Freire, 2003a, 174). En altres paraules, Freire creu que la dominació és una
creença de la ideologia opressora que sotmet a l’altre com a absolutament ignorant afavorint
la pròpia classe dominant.
En segon lloc, exposem la relació del capitalisme amb el neoliberalisme segons l’autor. 67
Freire critica la lògica capitalista que no valora els plaers gratuïts de la vida sinó que els
substitueix per plaers que produeixen solament beneficis econòmics. S’adona però que el
capitalisme és quelcom que instaura el nou sistema econòmic basat en el neoliberalisme. Un
neoliberalisme que considera que les transformacions han de ser dirigides pel mercat, que és
l’autoritari fonamentalisme d’occident. I afirma que en el moment en què els neoliberals
parlen de la mort de la història reconeixen la certesa de que defensen un fatalisme a posteriori.
És a dir, els que defensen la fi de la història aclamen el temps de la victòria definitiva del
67 Creiem necessari remarcar que el concepte de capitalisme i neoliberalisme no apareixen en la seva eminent
obra, Pedagogia de l’Oprimit, tot i que fa referència a conceptes com: dominació, consciència de classe,
revolució. (Freire, 2003a).
56