L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

Una postura contrària als aprenentatges freireans és l’educació bancària. 61 Aquesta considera
que el saber, el coneixement, és una donació d’aquells que es jutgen com a savis per davant
d’aquells que es jutgen com a ignorants (Freire, 2003a, 77). Freire denomina educació
bancària una forma d’entendre l’educació com a relació vertical, o sigui, en la que
l’educador/a atorga i l’educand rep el coneixement. Existeix en aquest model pedagògic una
separació entre el rol de l’educador/a i l’educand on el coneixement és una donació d’aquells
que es creuen coneixedors per damunt d’aquells que es consideren ignorants. Així doncs,
contempla que l’educador/a, qui ensenya, té la responsabilitat del desenvolupament pedagògic
en l’ésser humà (Freire, 1981, 13).
Com anem veient, l’educació bancària es concep com una narració d’uns continguts fixes, o
com una transmissió d’una realitat que no demana reelaboració i que es presenta com a única
possible. És aleshores que, en aquesta situació, els estudiants han d’adaptar-se. S’exerciten en
els arxius que se’ls donen i on es limita el desenvolupament de la consciència crítica per a la
transformació (Freire, 2003a, 79). És a dir, els educands es transformen en “dipòsits” que
reben una informació donada i que no es posa en dubte. Tant és així que aquest coneixement
dipositat en els educands no permet que aquests assoleixin cap mena de consciència crítica de
la informació. I, en aquest sentit, els estudiant (oprimits) cada vegada estan més sotmesos a
l’educador/a (opressor) que no els deixa ser conscients de la possibilitat de transformació. I el
mateix Freire insinua que ensenyar no pot reduir-se a un ensenyar als alumnes a aprendre a
través d’una operació en que l’objecte de coneixement fos el mateix acte d’aprendre.
Ensenyar a aprendre és vàlid quan els educands aprenen a aprendre la raó de ser de l’objecte
o del contingut. Concretant, i parafrasejant Freire, ensenyar implica que els educands penetrin
en el discurs del professor/a i es facin propietaris de la significació del mateix contingut
(Freire, 2005, 77). En poques paraules, en un sistema abocat a la pedagogia bancària, els
61 I si ens fixem en aquest tipus d’educació és perquè, segons el nostre parer, és la que millor reflecteix la
situació de l’immigrant que arriba a terra no coneguda. I molt més si tenim present la situació actual que es viu
amb la immigració. Per a entendre l’immigrant actual caldria rellegir les paraules freireanes. Aquesta
comparació i relació entre l’oprimit i l’immigrant marginat dels nostres temps, en ple segle XXI, és un tema que
no tractarem plenament en aquest treball però que és, possiblement, un tema clau per a d’altres investigacions
que podem dur a terme en un futur. No obstant això, no volem deixar de citar Freire respecte a aquest tema que
continua vigent: “La pèrdua de feina i la posada dels seus noms en la llista negra, són fets que signifiquen portes
que es tanquen davant noves possibilitats de treball.” (Freire, 2003a, 188) “Com a marginats, éssers fora de o al
marge de, la solució per a ells seria la de que fossin integrants, incorporats a la societat sana d’on sortiran un
dia, renunciant, com a trànsfugues a una vida feliç.” (Freire, 2003a, 80). Nosaltres pensaríem en els possibles
immigrants no inserits en la societat. Per ser un tema vigent en els nostres temps no volem deixar d’incitar per a
possibles investigacions la solució en paraules freireanes: “Fins al moment en que els oprimits no prenguin
consciència de les raons del seu estat d’opressió, acceptaran fatalísticament la seva explotació.” (íbid., 66) No
oblidem, com ja hem explicat, la influència de l’exili en el pensament freireà.
48