L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

A partir d’això, l’autor aporta una nova concepció. Canvia les seves accions pedagògiques
alternatives, de la noció prèvia de pedagogia crítica al que ell anomena pedagogia
revolucionària, 90 “la pedagogia revolucionària crea un espai narratiu que es contraposa al flux
naturalitzat de quelcom quotidià, a les diàries poètiques d’acció, (...) on la subjectivitat es
dissol i es reconstrueix constantment.” (McLaren, 2001, 242). Entenem aleshores que
McLaren agafa de Freire la seva concepció de praxi revolucionària:
En relació amb:
“Si el lideratge revolucionari nega les masses el pensament crític es
restringeix a sí mateix en el seu pensament (...) (Freire, 2003a, 170)
“la pedagogia de Freire (...) exemplifica les característiques de la pedagogia
revolucionària.” (McLaren, 2001, 244)
En altres paraules, McLaren entén la pedagogia revolucionària com un procés on el subjecte
de la història reconeix la seva existència al món i que hi està subjecte. Per tant, quan diu que
“es reconstrueixen constantment” (McLaren, 2001, 242) fa referència a que els significats
socials poden ser qüestionats i revisats. Entén la pedagogia crítica revolucionària com a eina
per lluitar contra el capitalisme. Una pedagogia crítica revolucionària que conté els principis
fonamentals del marxisme (lluita de classes i marxisme històric) amb l’objectiu de formar els
educadors crítics com a agents revolucionaris de la lluita de classes en la batalla contra el
capital (Farahmandpur a Pruyn, Huerta-Charles, 2007, 199). Sols la pedagogia revolucionària
posa el poder i el coneixement en contra amb les seves pròpies contradiccions internes i
ofereix una societat nova alliberadora (Cole a Pruyn, Huerta-Charles, 2007, 176). D’alguna
manera, McLaren pretén canviar el nom de la teoria com a resposta al procés de domesticació
de la pedagogia crítica (McLaren, 2001, 138). On també reflecteix la domesticació d’un autor
de la pedagogia crítica com el mateix Freire (McLaren, 2001, 138).
McLaren diferencia entre una pedagogia crítica revolucionària i una pedagogia progressista.
Entén la pedagogia crítica revolucionària de l’educació com la pedagogia que vol desafiar el
capital, entès com una relació social i substituir-lo per una alternativa socialista. Vol atacar
clarament el capitalisme, igual que Freire. De la mateixa manera, entén la pedagogia
90 McLaren introdueix el concepte de pedagogia revolucionària basat en la noció d’educació crítica
revolucionària de Paula Allman (Allman 1999, 2001). Intenta representar una resposta al procés constant de
domesticació de la pedagogia crítica.
82