L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

de l’obra freireana sense aportar possibles modificacions que ajudin a evolucionar el seu
pensament.
Però, per poder reinventar Freire, primer cal comprendre’l. Tinguem-ho present. La proposta
de Freire conforma un sistema pedagògico-polític obert, que difícilment pot derivar en
posicions dogmàtiques.
L’obra de Freire perdura no sols per la intensitat de la seva època, sinó també per la força que
traspassa les fronteres culturals locals, nacionals i regionals. 41 Així mateix, afirmem que la
seva obra ha provocat certa fascinació entre els professionals de l’educació en les últimes
dècades. És ben veritat que Freire és conegut, prioritàriament, per haver creat un mètode
d’alfabetització de joves i adults. 42 Però cal tenir present que Freire no dóna receptes ni
presenta mètodes particulars: presenta un mètode per tal que aprendre a llegir i escriure
constitueixi un acte de coneixement on els educands assumeixin el rol de subjectes creatius
(Freire, 1990, 70). Així doncs, Freire creu en la reflexió per arribar a l’acció. Una idea repetida
en la seva concepció de teoria-pràctica.
En canvi, la seva vida i obra han anat més enllà d’aquesta creació. En aquest sentit, volem
deixar constància de l’empremta de Freire en la pedagogia actual a partir de la informació
presentada sobre les continues investigacions, en el passat i el present, referents a la pedagogia
freireana. 43
El seu treball va més enllà de l’explicació de tècniques de capacitació per a l’alfabetització
per convertir-se en un objectiu per a la pedagogia crítica en tot el món. El mateix McLaren
raona com el mètode freireà consisteix en una etapa d’investigació que busca temes generatius
41 Voldríem destacar la importància del seu treball i el fet que les seves principals obres (Pedagogia de
l’Oprimit, Pedagogia de l’esperança: rencontre amb la pedagogia de l’Oprimit, Cartes a Guinea-Bissau) han
estat traduïdes a diversos idiomes, com l’anglès, l’alemany, l’italià, l’espanyol, el coreà, el japonès i el francès).
42 El 1962, en el poble d’Angicos, a Rio Gran del Nord, una de les regions més pobres del país, Freire ajuda 300
treballadors rurals a llegir i a escriure en 45 dies. Freire s’inspira en l’experiència dels grups de debat “Cercles de
Cultura” sorgits del “Moviment de Cultura Popular de Recife” a l’estat de Pernambuco (Brasil). Els grups
promovien debats sobre temes diversos. El plantejament inicial sorgia a partir d’una consulta als participants. Els
resultats van portar Freire a proposar una metodologia per a l’alfabetització. A partir del seu mètode, cinc
milions d’adults del Brasil van tenir dret a votar per escollir els seus dirigents i governants. (Sobre el tema veure
Freire, 1978a, (pps. 11-98)). Entenem que, més que parlar de “mètode”, Freire va intentar no ser catalogat
únicament per aquest mètode i, per aquesta raó, creiem convenient parlar de projecte o acció pedagògica de
Freire. D’altra banda, no podem parlar només de “mètode” doncs es tracta de molt més que una teoria. És una
filosofia de l’educació. Per a ser més concrets hauríem de parlar d’un “sistema”, filosofia o teoria del
coneixement.
43 Veure annex 2 amb investigacions sobre Paulo Freire.
32