L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

per a que siguin pensadors crítics, sinó per a que vegin el món com un espai on les seves
accions puguin marcar la diferència (McLaren, 2005, 83). Dit d’una altra manera, McLaren
segueix Freire en la seva idea de transformació però no creu que sigui l’únic lloc:
“El fet de no ser suficient per a canviar la societat no haurà de provocar
desil·lusió, hauria d’indicar les possibilitats associades a un compromís amb
formes d’aliances i moviments socials que puguin ajudar a fer realitat el somni
més radical de la democràcia, el somni de la llibertat.” (McLaren a McLaren,
Leonard, 2003, 117)
McLaren creu en l’escola com a espai de transformació com polemitza Freire, però també diu
que les escoles resulten ser institucions estranyes i pertorbadores que no sols ensenyen coses
sinó que també produeixen subjectes humans irreflexius que, en les seves activitats diàries,
practiquen les ideologies de la cultura dominant (McLaren, 2005, 261).
Per concretar, McLaren veu l’escola com Freire, en el sentit que tots dos la veuen com un
espai de transformació i, a la vegada, intoxicada per la lluita entre dominants i dominats. Així
doncs, McLaren entén, en gran mesura el concepte d’educació, d’escola en concret des d’una
òptica basada en els Estats Units. Creu en la concepció de la pedagogia freireana però
l’adapta a un context molt concret. A banda d’això, queda clar que és un context que també
coneixia Freire, tot i centrar-se més en altres espais geogràfics com la seva terra natal, Brasil.
És per aquesta raó que McLaren, d’acord amb Freire, defensa com a les aules es poden
construir espais culturals per a la constitució de la diferència, on assumir una postura crítica
per donar veu als grups socials desafavorits del poder a causa dels discursos dels dominants.
Però també s’adona que, “les escoles no poden refer la societat” i, per això, considera que han
d’existir uns altres “llocs vitals” on poder desenvolupar un “sentit de control” enlloc de sentir-
se atrapats pel seu “status social” (McLaren, 2005, 245). De fet, per a McLaren, l’escola és el
lloc on es reprodueixen les expectatives socials de creixement econòmic, democràcia i
igualitarisme. És a dir, les escoles serveixen per a quelcom més que ser espais sense
problemes que reprodueixen l’estratificació laboral i la diferenciació ocupacional que existeix
en la societat en general (McLaren, 2005, 307). McLaren no creu que les escoles siguin el lloc
on es potenciï la diferenciació social i en contraposició, propugna la possibilitat que els
educadors puguin dur a terme un paper de relleu en la constitució d’un ordre social diferent,
renovat. Dins el qual les persones assoleixin la capacitat de la tasca transformadora de les
condicions de marginalitat, desigualtat i injustícia social. És per això que afirma que els
85