L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

diferències que existeixen entre ensenyament, pedagogia, pedagogia crítica i pedagogia
revolucionària (McLaren, 2001, 241). McLaren planteja que la pedagogia crítica s’ha
col·lapsat en una ètica silenciosa i en un relativisme que han generat el desplaçament de la
lluita contra l’explotació capitalista. A partir d’això, els pilars de la pedagogia crítica són:
- la pedagogia crítica ha de ser un procés col·lectiu que suposi una proposta de diàleg i
aprenentatge.
- la pedagogia crítica ha de ser crítica i ubicar les causes subjacents de l’explotació de
classes i l’opressió econòmica dins d’acords socials, polítics i econòmics de les
relacions socials de producció capitalista.
- la pedagogia crítica ha de ser profundament sistemàtica, és a dir, orientada pel mètode
dialèctic marxista de la indagació que comença amb les circumstàncies concretes de
les masses oprimides.
- la pedagogia crítica ha de ser participativa i suposa la formació d’aliances entre els
membres de la comunitat.
- la pedagogia crítica ha de ser un procés creatiu amb la integració d’elements de la
cultura popular com a eines educatives que incrementin el nivell de consciència
política d’estudiants i educadors (McLaren, Farahmandpur, 2006, 24-25).
Aleshores, si concretem, podem percebre com McLaren formula una pedagogia crítica que
sosté l’escolarització com una pràctica social i cultural. És, sens dubte, un procés de
socialització, un fenomen social, una escolarització que suposa la inculcació de valors,
recordant la insistència freireana que l’educació és sempre directiva (Freire, 2005, 75).
McLaren situa la sociabilitat de la vida a les escoles com un espai de lluita per l’organització
material i els règims de representació.
Vivim en una crisi estructural permanent i una intensificació de relacions capitalistes globals
que demanen desenvolupar una pedagogia crítica amb la capacitat de comprometre la vida
diària en la lluita per atacar el capital. Això significa que l’estructura del capital global
determina la incapacitat per a compartir el poder amb l’oprimit, la seva implicació en el
racisme, en el sexisme i en les relacions homofòbiques així com la tendència a l’imperialisme
(McLaren, 2003, 11). Això significa no conèixer la dependència que l’esquerra educativa té
del mateix objectiu de la seva negació: el capital. Significa buscar una filosofia educativa que
estigui dissenyada per a resistir la capitalització de la subjectivitat, una pedagogia que
McLaren anomena pedagogia crítica revolucionària.
81