L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

social és la base del coneixement, també a partir de la pràctica social es constitueix la
metodologia. Dit d’una altra manera, la metodologia està determinada pel context de lluita en
què s’ubica aquesta pràctica educativa.
És aleshores que per entendre millor la proposta educativa de la metodologia freireana és
necessari tenir present algunes de les filosofies que varen marcar la seva obra: filosofia de
l’existència, 29 hegelianisme i fenomenologia, 30 i el marxisme humanista.
Per ordre de les filosofies esmentades, en primer lloc, rep influència de la filosofia de
l’existència de Jaspers. Aquesta li aporta una certa base teòrica per defensar la ubicació de la
pedagogia en l’oprimit com a punt de partida. En parlar de les “situacions límit” (Freire,
2003, (pps. 122-127, 141-142)) fa referència a moments on un es troba sempre en la posició,
o bé, en que no es pot viure sense lluita i sense sofriment. Aquests emplaçaments no canvien,
excepte en la seva forma de manifestar-se. És així doncs que Freire remet a la distinció de
Jaspers entre existir i viure. Viure és quelcom fàctic. Existir implica decisió, assumir la
història i tenir la capacitat de projecció, comunicació o diàleg. 31 De la mateixa manera, Freire
agafa de Jaspers l’aspecte relacional que ens constitueix com a éssers humans: ”Jo no puc
arribar a ser jo mateix si l’altre no ho és, jo no puc estar segur de mi mateix si no estic també
segur de l’altre.” (Jaspers, 1958a, 458). De forma similar, per a Freire, les relacions humanes
són les que construeixen el mateix individu. I utilitza paraules jasperianes: “Jo sóc en la
mesura en què els altres ho són també” (Freire, 1981, 22). Per tant, Freire estableix molta
claredat en el fet de preocupar-se per l’individu que forma part del poble.
En segon lloc, respecte a l’hegelianisme, Freire agafa la polarització hegeliana entre opressor i
oprimit. La tendència de Freire a la polarització heretada de l’hegelianisme troba en aquesta
dicotomia la més persistent de les seves idees-força. Els seus textos donen la impressió que o
bé s’és opressor o oprimit o comparsa d’un dels dos bàndols. “Aquesta dicotomia li dona a
29 Com és obvi i anirem remarcant, no volem ser exhaustius atès que no es disposa de molt d’espai, així que ens
centrarem només en Jaspers dins de l’òrbita de la filosofia de l’existència.
30 Recordarem que l’hegelianisme és el sistema filosòfic de Hegel segons el qual quelcom absolut, que es diu
idea, es manifesta evolutivament sota les formes de naturalesa i d’esperit.
31 En Freire, el diàleg no és només una relació d’empatia entre dues persones, sinó l’instrument epistemològic
per a conèixer i actuar sobre la realitat. I diu: “El diàleg és una experiència existencial.” (Freire, 2003a, 105)
Però, com anem insistint, el diàleg no serà objecte de la nostra recerca, tot i la importància cabdal en el seu
pensament. Com a educador, a Freire li interessa la formació de les consciències a partir del diàleg:
“L’autoconsciència és incompatible amb el diàleg: Als homes que els manca la humilitat o aquells que la perden,
no poden aproximar-se al poble.” (íbid., 108) A propòsit del tema i de la seva extensió veure (íbid., pps. 103-
116, 165-166, 174, 178-180, 219-223, 226, 228, 231, 236) (Freire, 2005, 112)
25