La Cerdanya - vall de Pi

Das
366
La Cerdanya
apartaments... Per al meu gust és, fins i tot, una mica
massa ciutat.” Parer, en el fons, semblant al de Xavier
Febrés exposat a Catalunya frontera i porta de Catalunya
quan esmenta que “van anar apareixent les torres particulars.
Van multiplicar-se des del fons de la vall fins als
rasos de Font Canaleta, en una bigarrada successió d’estils
alpins diferents que ja no havia de tenir aturador....”
Aglomeració que per a Miquel Tubau es convertia en
“un espectáculo maravilloso frente al sorprendente hormiguero
humano que allí se mueve, bajo el aspecto multicolor
de sus vestiduras. Y el paisaje es inmenso, deleitoso
para contemplarlo con la emoción del sentimental o
con la sensibilidad inspirativa del poeta.” En tot cas,
Manuel MaristanyNo obstant això, Pep Collelldemont a
La Cerdanya observa que el millor esport que s’hi pot fer
és anar a caminar perquè “els indrets són meravellosos,
L’Ajuntament i escoles de Das
La casa de l’Ajuntament y Escoles municipals és un bell edifici
modern, d’últims del segle passat, donatiu de D. Rosend Arús a són
poble natiu. És verament sumptuós. En l’hermós pòrtic avençat dels
cossos laterals y en el centre de la fatxada destaca en un elegant fris
sostingut per esbeltes columnes granítiques la inscripció Casa del
Comú en grosses lletres daurades. En cada un dels costats del peristil
s’hi destaquen llegendes gravades sobre llaudes de marbre gris
que’s refereixen a la donació y construcció del edifici. Se destaca en
lloc prominent un elegant campanaret de rogenc colorit. La reixa de
ferro que envolta les edificacions està artísticament forjada. Les
escoles estan instalades en pabellons especials a banda y banda del
cos central de la casa comunal.
Cèsar August Torras
Cerdanya
els esquirols es passegen amb tota tranquil·litat, les
vaques i els cavalls es posen al mig del camí sense fer
cas dels que passen pel seu costat, els ocells fan concerts
inacabables.” I ens adverteix: “no és poesia, tot
això, no; és pura realitat.”
De volta a la plana després d’aquesta petita incursió,
i arribats en aquest punt, hem de donar la paraula a Pau
Pi i Pla per escoltar, de mans de Rossend Arús en el seu
llibre Cartas á la dona, “primera obra catalana que’s
publica en Amèrica” segons resa a la portada, la presentació
que fa del seu poble en una missiva tramesa al consistori
de Filadèlfia: “Senyors del ajuntament: / un alcalde
es qui’ls escriu, / per darse tono no ho diu, / sino per
fe’ls ho present. —Das s’anomena l’meu poble / és en
un recó d’Espanya; un poblet de Cerdanya, / petit sí,
pero molt noble. —Tots los pobles catalans / tenen