La Cerdanya - vall de Pi

Cereja
La font del Sofre
340
La Cerdanya
i enamorada princesa Lampègia que té el seu record en
un gran mosaic d’una plaça llivienca.
Més planer és anar a la capella dedicada Sant Guillem,
a la Prada. Per a uns, era un capellà; per a altres,
un estudiant; per a tots un captador que volia anar a
Sant Jaume de Galícia. Mort d’una pestilència, fou
enterrat —segons Jacint Verdaguer a Rondalles— en
un cementiri “arraconat i desconegut” de la Cerdanya.
Mes aleshores, “Déu, que estima els sants, féu donar
avís a dos nobles de Llívia de que l’anessen a treure
d’aquell llogaret i se l’enduguessen a sa vila, on seria
més conegut i honorat”. I,així fou com, mitjançant un
“piadós lladrocini”, com diu Salvador Cutchet a Llívia.
Enclau espanyol a França, que el cos del sant féu cap a
aquesta vila, que el va fer el seu patró.
Llívia compta amb dos petits nuclis: Sareja i Gorguja.
El primer, petit, enlairat, al flanc d’una serralada,
mirant cap a la gran plana cerdana on Ramon Blasi a
Meitat de França veu “Vuit cases que s’estalonen, / arrapades
al pendís; / les neus d’hivern les coronen / i el sol
hi troba un pedrís”, mentre que, a les vesprades, l’inspira:
“I és Sareja una foguera / que encenia el sol ponent.
/ Ara el Cadí té al darrera / tot un cel magnificent”.
El segon, Gorguja, a la planúria repartit, com diu a La
Cerdagne française Emmanuel Brousse, entre “Gorguja proprement
dit, composé de sept maisons avec leurs dépendances,
en tout quatorze édifices; i, Gorguja petit, comprenant
une ferme et une chapelle”. En aquest nucli són diversos
els autors que esmenten Can Carbonell. Entre d’altres,
Georges Baume diu que “les vastes bâtiments de Gorgaja,
disposés selon les plus minutieuses lois d’hygiène, comprennent
des écuries, des hangars, des magasins. L’air circule
à travers les spacieux couloirs, l’eau constante baigne les