La Cerdanya - vall de Pi

cambres. Tot massís, ample, i cobert per unes grans teulades
inclinades, de pissarra negra.”
I, al costat de la vila, hi ha el puig de Monterrós que,
avui dia, custodia uns quants cérvols i que per a Josep
Rius a Bells Indrets Catalans era “el bosc de pins que festeja
la vila, que la guarda de ben a prop, i li regala les
millors i més sanitoses alenades. No és pas gens fàcil el
seu accés des del nucli urbà. En veritat el seu desnivell
quasi vertical és produït per la mateixa terra; fins les
pedres són lluny del bellíssim puig, rublert de pinassa i
algun tros de rama seca. La pineda alta, dreturera, enfilada
airosament vers l’espai, cobreix totalment la petita
muntanya, i les soques dels pins són l’únic suport en el
cas d’una possible relliscada en el fort desnivell. Les
rames dels pins més alts, formen com una piràmide de
fosca verdor, que retalla el blau del cel.”
Ordèn i Talltendre
La Batllia: Bellver i la Solana 375
La plaça de Bellver de Cerdanya
Les velles cases baixes i ennegrides, sostingudes per galeries d’arcs, de data i arquitectura variada, formen
un quadro perfecte, nornés obert per deixar veure l’alta torre que s’aixeca imponent sobre la plaça i l’església,
com sobre del cingle i de la vall. I aquell quadro de cases, que, xiques com són no clouen a la vista
les serralades veïnes, com si les hagués dibuixades un capriciós artista, ofereixen tanta varietat de formes
com si cada segle n’hi hagués deixat una per penyora. Fosques terrasses on s’obira l’herba que s’asseca o
la llenya estellada; porxos guarnits de penjois de blat de moro; terrats esquerdats del fret i del sol amb
velles eines arreconades a la paret i guarnits amb llargues baranes de fusta; un pa de paret que respira
només per una finestra àrab, sostingut per dos rabassuts pilans de pedra, curts i amples, que juguen amb
l’arcada dels costats; allà una obertutra d’arc gòtic; més enllà la caseta moderna amb balcó de ferro; i sota
de totes el corredor xato i fosc de les voltes, on resten encara aferrades a les parets i pedrissos de mig portal,
armaris i aparadors de fusta de quan a la plaça hi havia el mercat i les botigues que en els últims temps
se n’han baixat a la vila baixa, baratant per més espai i més llum l’ombra d’aquelles ruïnes...”
Martí Genís Aguilar
La Reineta del Cadí
Sortint de Bellver, prenent la pista que mena a aquests
pobles, els trobarem —com esmenta Joan Oliva a Tot la
Cerdanya—, com “un clar exemple de l’oblit en què es
tenen bona part dels nuclis rurals situats en llocs de difícil
accés, però d’innegable bellesa. A mesura que ens
anem enfilant per l’esquerpada senda, aniran emergint
massissos muntanyosos que dibuixen una de les panoràmiques
més obertes i admirables de la vall....”
Ordèn, per José a Antonio Bertran a La Cerdanya de
sempre, “es troba mig amagat, darrera el tossal Ras... perfectament
protegit del nord, està mirant a migdia a cavall
d’una cruïlla formada per un camí i dos barrancs, en el
centre de la qual està l’església de Santa Maria. Aquesta
és senzilla, de pedra no treballada, té una portalada boni- La plaça Major