La Cerdanya - vall de Pi

preciós conjunt.” I Joan Obiols a Esborancs esmenta
que “conta la veu popular que els actuals castellots de
Músser són les restes de l’antic castell que fou edificat
per ordre del sobirà musulmà Mussà II. Es diu que a
l’empara de les seves parets i del seu poder va néixer el
primitiu nucli de Músser.” Joan Bellmunt, Joan Pous i
Salvador Vigo, en entrar a la població se sorprenen, “ja
que un nombrós ramat de cabres passava pels carrers...
M’he assabentat que aquest és un dels pocs llocs en
què es fan exquisits formatges de cabra, i encara de
manera ben artesanal, amb tot el seu tipisme.”
El poble veí, Arànser, per als natius Aransa, així
com Mussa per als altres, està “situat en el cim d’un
tossal dominant dues valls, la del riu Aransa ... y la de
Coma de Claró.” D’ací surt una carretera que, entre
El Baridà 399
magnífic bosc de pi negre, ens portarà als estanys de la
Pera. Un bosc que per al mateix Cèsar August Torras
“se presenta amb tota sa grandiositat y magnificiencia.
La soletat és aterradora y’l calladament s’imposa. (...)
Per tot arreu aon se gira la mirada’ls pins tapen l’horitzó
y la fressa que mou’l riu rondinador y sovit atribulat,
augmenta’l terror y la feresa. (...) No hi ha més
pas en la inmensitat de la boscuria que’l caminot que
l’aigua ha anat escorxant y’l temps arruinant.”El nucli,
segons la tradició i seguint el que diun Joan Obiols a
Esvorancs, “s’anava consumint a causa d’una espantosa
i mortífera pesta que assolava el poble... però els Tor de
Músser decidiren desafiar el perill i socórrer els desvalguts
amb aigua i aliments. Cal Tor de Músser participà
des d’aleshores, i fins avui, en l’explotació de la
muntanya d’Arànser...” B
Músser
Víllec