preciós conjunt.” I Joan Obiols a Esborancs esmenta que “conta la veu popular que els actuals castellots <strong>de</strong> Músser són les restes <strong>de</strong> l’antic castell que fou edificat per ordre <strong>de</strong>l sobirà musulmà Mussà II. Es diu que a l’empara <strong>de</strong> les seves parets i <strong>de</strong>l seu po<strong>de</strong>r va néixer el primitiu nucli <strong>de</strong> Músser.” Joan Bellmunt, Joan Pous i Salvador Vigo, en entrar a la població se sorprenen, “ja que un nombrós ramat <strong>de</strong> cabres passava pels carrers... M’he assabentat que aquest és un <strong>de</strong>ls pocs llocs en què es fan exquisits formatges <strong>de</strong> cabra, i encara <strong>de</strong> manera ben artesanal, amb tot el seu tipisme.” El poble veí, Arànser, per als natius Aransa, així com Mussa per als altres, està “situat en el cim d’un tossal dominant dues <strong>vall</strong>s, la <strong>de</strong>l riu Aransa ... y la <strong>de</strong> Coma <strong>de</strong> Claró.” D’ací surt una carretera que, entre El Baridà 399 magnífic bosc <strong>de</strong> pi negre, ens portarà als estanys <strong>de</strong> la Pera. Un bosc que per al mateix Cèsar August Torras “se presenta amb tota sa grandiositat y magnificiencia. <strong>La</strong> soletat és aterradora y’l calladament s’imposa. (...) Per tot arreu aon se gira la mirada’ls pins tapen l’horitzó y la fressa que mou’l riu rondinador y sovit atribulat, augmenta’l terror y la feresa. (...) No hi ha més pas en la inmensitat <strong>de</strong> la boscuria que’l caminot que l’aigua ha anat escorxant y’l temps arruinant.”El nucli, segons la tradició i seguint el que diun Joan Obiols a Esvorancs, “s’anava consumint a causa d’una espantosa i mortífera pesta que assolava el poble... però els Tor <strong>de</strong> Músser <strong>de</strong>cidiren <strong>de</strong>safiar el perill i socórrer els <strong>de</strong>svalguts amb aigua i aliments. Cal Tor <strong>de</strong> Músser participà <strong>de</strong>s d’aleshores, i fins avui, en l’explotació <strong>de</strong> la muntanya d’Arànser...” B Músser Víllec
Bibliografia 400 <strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong> AA DD, El llibre turístic d’Alp, Molina, Masella, Patronat Municipal <strong>de</strong> Turisme d’Alp-Molina-Masella, 1990. ALAVEDRA, Joan, El fet <strong>de</strong>l dia d’ahir i d’avui, Ed. Selecta, Barcelona, 1970. ALBANELL, Josep, Els ulls <strong>de</strong> la nit, Ed. <strong>La</strong> Magrana, Barcelona, 1989. A. M., “Treball, ferro i foc” dins programa Meranges 2001, Puigcerdà, 2001. AMADES GELAT, Joan, Folklore <strong>de</strong> Catalunya, Ed. Selecta, Barcelona, 1980. AMER, J. B., “Llívia. Isla española en tierra francesa” dins Revista Historia y Vida, Any VII, 68, 1973. ANGLADA FERRAN, Manuel, Vint-i-cinc anys a Llívia. Ed. Andorra, Andorra la Vella, 1986. ANGLADA FERRAN, Manel, Històries i relats pirinencs, Ed. Andorra, Andorra la Vella, 1989. ANÓNIM, “Goigs que se cantan en lo monestir <strong>de</strong> pares servitas a nostra Senyora <strong>de</strong> Belloch” dins AA. DD., Sanctuaire <strong>de</strong> Notre-Dame <strong>de</strong> Belloch, Amis du Sanctuaire <strong>de</strong> Belloch, Pra<strong>de</strong>s, s. d. ANÒNIM, Libro <strong>de</strong> honor <strong>de</strong> la Heroica é Invicta Puigcerdá, Impremta Joan Diumenge, Puigcerdà, 1876. ANÒNIM, “Del ambiente callejero” dins revista Sembrador, 14, Puigcerdà, 1936. ANÒNIM, Le petit train jaune, Ed. Dino, Perpinyà, 1984. ANÒNIM, “Un poble quiet en moviment”, dins programa VI Trobada d’Acordionistes a la <strong>Cerdanya</strong>, Guils <strong>de</strong> <strong>Cerdanya</strong>, 1992. ANÒNIM, Sanctuaire <strong>de</strong> Notre-Dame <strong>de</strong> Belloch, Amis du Sanctuaire <strong>de</strong> Belloch, Pra<strong>de</strong>s, s. d. ARDOUIN-DUMAZET, Voyage en France. 39e série. Pyrénées, partie orientale, París-Nancy, 1904. ARIMANY, Miquel, Paisatges <strong>de</strong> Catalunya, Ed. Miquel Arimany, Barcelona, 1978. ARMENGOU MARSANS, Josep M., Guía <strong>de</strong> la Catalunya misteriosa, mágica y paranormal, Ed. Obelisco, Barcelona, 1990. ARNAU GUEROLA, Maruja, Els pobles gironins. El Ripollès, <strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong>. Diputació <strong>de</strong> Girona, Girona, 1988. ARÚS ARDERIU, Rossend, Cartas á la dona, Nova York, 1877. BALAGUER, Víctor, Tragèdies, Barcelona, 1876. BALAGUER, Víctor, “Fiestas <strong>de</strong> Puigcerdá”, dins el setmanari <strong>La</strong> Voz <strong>de</strong>l <strong>Pi</strong>rineo, any XII, 34, Puigcerdà, 24 d’agost 1890. BARAHONA CANELA, Josep, Rusca. L’ós <strong>de</strong> Meranges. 3 vol. <strong>La</strong> Mañana, Lleida, 1997. BARO, Jean, <strong>La</strong> nuit et la poésie en Cerdagne, Perpinyà, 1980. BEAUME, Georges, Des Vosges aux Pyrénées, París, 1912. BELLMUNT FIGUERAS, Joan; POUS PORTA, Joan; VIGO PUBILL, Salvador, <strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong>. Batllia i Baridà, Pagès Editors, Lleida, 1992. BELLMUNT, Domènec <strong>de</strong>, Mont-Louis, Font-Romeu, Bourg-Madame, s. d. BELLOC, Hilarie, The Pyrénées Londres, 1909. BENTHAM, George, Catalogue <strong>de</strong>s plantes indigènes <strong>de</strong>s Pyrénées et du Bas <strong>La</strong>nguedoc, París, 1826. BERNIS CARNÉ, Albert, Setè Qua<strong>de</strong>rn d’Informació Municipal <strong>de</strong> Llívia, Ajuntament <strong>de</strong> Llívia, 1986. BERTRAN I DE CARALT, Juan Antonio, <strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong> <strong>de</strong> sempre, Ed. Juventud, Barcelona, 1992. BERTRAND, Louis, Jean Perbal, Arthême Fayard & Cie Éditeurs, París, 1924. BERTRAND, Louis, Font-Romeu, Ed. Flammarion, 1931. BESSIÈRE, Gérard, Capellá <strong>de</strong>s cimes, Amis <strong>de</strong> Crespiat, Luzech, 1990. BLANCHON, Jean-Louis, Osseja, mon village en Cerdagne. Mairie d’Osseja, Osseja, 2.000. BLANCHON, Jean-Louis, Vie <strong>de</strong> l’ancienne <strong>vall</strong>ée d’Osséja, Toulouse, 1973. BLASI RABASSA, Pere, Les terres catalanes, Ed. Aymà, Barcelona, 1954-1957. BLASI RABASSA, Ramon, Meitat <strong>de</strong> França, Llívia, 1970. BLASI RABASSA, Ramon, Entre el Carlit i el Puigmal, Llívia, 1971. BOSCH DE LA TRINXERIA, Carles, Records d’un excursionista, Biblioteca Selecta, Barcelona, 1983. BOSOM ISERN, Sebastià, Puigcerdà, Diputació <strong>de</strong> Girona-Caixa <strong>de</strong> Girona, 1993. BOSOM Sebastià; MERCADAL Oriol, <strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong>, Biblioteca Comarcal <strong>de</strong> Catalunya, 7, Regió 7, Manresa, 1994. BOSOM ISERN, Sebastià; SOLÉ IRLA, Martí, Carrers i places <strong>de</strong> Puigcerdà. Una passejada per la seva història, Ajuntament <strong>de</strong> Puigcerdà i Arxiu Històric Comarcal <strong>de</strong> Puigcerdà, Puigcerdà, 1998.