La Cerdanya - vall de Pi

mateix, Bertran reconeix que “és harmoniós i el joc
dels seus llosats elegant i bell.” Té, continua dient,
“una sèrie de camins asfaltats, sinuosos i serpentejants
que condueixen a l’església, totalment encimbellada
a excepció de l’absis”, mentre que Ardouin-
Dumazet veu que “quelques maisons se groupent au
pied d’une église dont la classique façade triangulaire
renferme trois cloches.”
“Subitement, —comenta Georges Beaume— s’ouvre
un décor d’opéra. Sur une vaste terrasse, apparaissent
deux tours carrées, noires, criblées de cicatrices, au-dessus
de pauvres maisons tapies dans des rocs et des
arbres.” Som a Querol, on Ardouin Dumazet es troba
“un pauvre hameau abrite sous la forteresse ses toits
d’ardoise très plats.” Segons Juan Antonio Bertran, apareixen
aquestes dues torres medievals “sobre una
immensa roca granítica.” Dues torres —continua Ber-
El riu Querol
La Vall de Querol 347
És un riu admirable, d’aigua dura, que fins que arriba a la plana
travessa codolars enormes i fa uns ràpids potents. El Segre, si
hagués passat dessota mateix de Puigcerdà, hauria rebut una tal
colossal empenta del Querol que no hauríem pas sabut dir quin
dels dos era l’un o l’altre.
Però el Segre, des de Sallagosa, ja fa bondat, ja té una vall
ampla, ja passa per la plana, i s’ha allunyat del morro de glacera on
Puigcerdà senyoreja. I així rep el Querol força més al sud, en terres
confoses, flonges, espesseïdes de vegetació, de Talltorta, i Escadarcs,
i obliga el Querol a arrossegar les grosses pedres, els còdols
menuts, les pissarres esmicoladisses, llegües i llegües, formant dos
lloms a banda i banda del seu curs. El llom de la riba esquerra ha
constituït, al llarg dels segles, una llengua prima i aguda, però, alhora,
un tossalet que la separa del Segre. L’aportació de pedres ha estat
tan grossa que aquell Querol bramador de les vores de l’estació de
f.c. de Puigcerdà, s’ha convertit ara en un cabal amb un nivell de desguàs
molt reduït. Us podeu plantar al bell mig del curs, a l’aiguabarreig,
i veureu que no duu pas més empenta que el mateix Segre. El
Segre és un domador que la sap llarga.
Josep Vallverdú
Els rius de Lleida
tran— que són les “restes del que fou la segona protecció
d’aquesta vall, perfectament emplaçada en aquest
lloc i on es conserva encara la vista del poble de Puigcerdà.
Aquest caseriu, petit, de cases ben restaurades i
amb belles llindes, fou la capital de la vall, on residia l’únic
alcalde que hi havia.”
A poca distància del nucli, ens fa observar
Brousse, “la route nationale traverse l’Aravo sur un
magnifique pont, dit pont du Salt, à cause d’une
Porta
La Tor
de Querol