La Cerdanya - vall de Pi

En aquest nucli, els autors són coincidents en parlar
també de l’església parroquial de Santa Maria i
Sant Jaume. Així, per a Albert Salsas, era “une vaste
nef rectangulaire non voûtée” on —segons una nota
seva— “une transformation s’est opérée en 1897; on a
construit des voûtes en briques et à plein cintre. Tout
le cachet de l’ancienne église a disparu!”
D’aquest Bellver, si bé modernitzat, Joan Pous, a
Viatge a la renaixença de Gustavo Adolfo Bécquer, ens diu
que “conserva els mateixos elements que va viure Bécquer.
(...) Els llocs on transcorre l’acció conserven el
mateix encant suggestivament romàntic, la plaça Major
La Batllia: Bellver i la Solana 373
Naps de Talltendre
Juan Antonio Bertran, a La Cerdanya de sempre, ens comenta
que “Talltendre té fama pels seus magnífics naps amb els quals
assorteix de llavor tota la Cerdanya, però cada vegada són menys
els camps que es cultiven d’aquesta planta crucífera... El poble
està gairebé deshabitat i els qui queden diuen que aquests (referint-se
als naps) donen massa feina perquè la terra és molt dura i
seca.” Naps de renom per allò que amb l’ànec o els peus de porc
fan uns dels plats cerdans típics, “però cada vegada són menys
els camps de naps que ara no són més que bancals abandonats.”
Aquí, Joan Obiols a El desert verd diu, després d’alguns altres
“que”, “que la terra calcària —el calcinal, en diuen ells— tingui or
en forma de manganès, capaç de fer bufar els naps —els que
acompanyen aquest tiró a la cassola— més bons del planeta (els
de la terra pissarrosa són més fins —diuen—, però no tan gustosos;
comparats, són com el pollastre de granja i el de casa)..., no
ha aturat la caiguda d’aquest poble —una casa oberta i alguna
més de mig tancada—, encallat enmig del temps, sense carretera
asfaltada, ni aigua corrent a les cases, ni llum als carrers...”
La font
de Monterrós