22.04.2013 Views

La Cerdanya - vall de Pi

La Cerdanya - vall de Pi

La Cerdanya - vall de Pi

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

292<br />

<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />

L’estiueig <strong>de</strong> famosos<br />

El fenomen <strong>de</strong> l’estiueig s’havia iniciat el darrer terç <strong>de</strong>l segle XlX. El principal iniciador fou el Dr. Andreu,<br />

qui edificà la seva torre i un grup <strong>de</strong> xalets tocant a l’estany, Al començ <strong>de</strong>l segle XX s’hi trobaven afincats,<br />

a més <strong>de</strong> la família Andreu, el Sr. Clausolles, la família Moner-Raguer, Cònsol Schierbeck, famílies<br />

Font, Llopis, Boixareu, Pedraza, Journaud, Dr. Bufill, entre altres, tots al barri <strong>de</strong> l’Estany, on també construí<br />

la seva torre, cap a l’any 1903, l’editor Sr. Simon, el fill <strong>de</strong>l qual, Santiago, fou el promotor i iniciador,<br />

durant molts anys, <strong>de</strong> les festes estiuenques: era popular i emprenedor. Fou el continuador <strong>de</strong>l dinàmic<br />

Salvador Andreu (primogènit <strong>de</strong>l Dr. Andreu), qui, abans que fos abatut per la malaltia que el portà<br />

a la mort, fou l’ànima <strong>de</strong> tots els festivals estiuencs que es celebraven a Puigcerdà.<br />

No po<strong>de</strong>m oblidar l’aleshores gran periodista republicà, N’Emili Junoy —<strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la <strong>Cerdanya</strong>,<br />

concretament <strong>de</strong> Queixanstadura—, la casa-residència <strong>de</strong>l qual persisteix, mig abandonada, al camí<br />

<strong>de</strong> la Guingueta. Tenia, molt sovint, hostes <strong>de</strong> categoria, puix que era home que cultivava amb gran mirament<br />

les relacions. Des <strong>de</strong> literats i polítics francesos (Clemenceau, Pams, Delcassé) <strong>de</strong> nom, el General<br />

Weyler, el novel·lista Blasco Ibáñez, passant pel Duc <strong>de</strong> Solferino, Cambó, Marquès <strong>de</strong> Squilache,<br />

Salmerón, Lerroux, per anomenar-ne només uns quants. El General Primo <strong>de</strong> Rivera s’hi estatjà el mes<br />

d’agost <strong>de</strong> l’any 1923, en ocasió <strong>de</strong> traslladar-se a Font-Romeu per celebrar-hi, es diu, una reunió preparatòria<br />

<strong>de</strong> la Dictadura, que provocà poques setmanes <strong>de</strong>sprés... I també hi féu estada Alfons XIII,<br />

quan visità la <strong>Cerdanya</strong>, l’any 1924...<br />

Jaume Bragulat<br />

Vint-i-cinc anys <strong>de</strong> vida puigcerdanesa<br />

El campanar<br />

<strong>de</strong> Santa Maria<br />

Un estany “japonizante” a ulls <strong>de</strong> Josep Pla, on un<br />

dia, explica Isidre Domenjó a Ball <strong>de</strong> nit, “tothom es va<br />

quedar esglaiat. Els cabells rossos i fins —ara, a més <strong>de</strong><br />

xops—, li queien per l’esquena fins més a<strong>vall</strong> d’on<br />

començaven les escates. El coll era prim, coll <strong>de</strong> cigne.<br />

Els pits, menuts i ferms, contenien l’encant i la puresa<br />

<strong>de</strong> l’adolescència. S’havia assegut damunt els primers<br />

rocs que formen l’illa que hi ha al bell mig <strong>de</strong> l’estany i<br />

els seus ulls clars —blaus, potser ?— guaitaven inexpressius<br />

la gent mentre feia moure, <strong>de</strong>svergonyida, la<br />

cua”. I si aquesta sirena provocà un bon enrenou a la<br />

Vila tal com ens diu l’autor, <strong>de</strong> ben segur que ho <strong>de</strong>gué<br />

fer amb permís <strong>de</strong> la tradicional «Vella <strong>de</strong> l’Estany»,<br />

“símbolo <strong>de</strong> virtu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la mujer ceretana” segons ens<br />

diu Josep Vinyet en el seu escrit <strong>La</strong> Vella <strong>de</strong> l’Estany,la<br />

qual, continua explicant-nos, sap “acudir con exactitud<br />

matemática a la cita todos los años, aun cuando hay<br />

quien dice que lo cuenta por lunas. Viene, recorre el<br />

poblado, analiza los progresos <strong>de</strong>l vecindario, llena su<br />

corazón <strong>de</strong> alegría y luego... discretamente por entre las<br />

ramas <strong>de</strong> un sauce llorón, inicia en barquichuela su tornaviaje<br />

a la mansión palaciega que supo la fantasía construirle<br />

<strong>de</strong>bajo las aguas, don<strong>de</strong> le esperan con bienquerencia<br />

aquellas hadas que en día remoto llegaron <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />

el lago <strong>La</strong>nós”. Aquesta vella, explica Josep Albanell a<br />

Els ulls <strong>de</strong> la nit, és l’anomenada Georgina, la qual vingué<br />

a Puigcerdà, a l’estany, i allí “es va <strong>de</strong>ixar anar al peu<br />

d’un vell salze, va exhalar un llarg profund sospir i va<br />

tancar els ulls... Tota ella era una gran gelera en forma<br />

<strong>de</strong> vella arraulida al peu <strong>de</strong>l salze més vell <strong>de</strong>l llac”. Al<br />

matí, en trobar-la un noi, cregué tot convençut que era<br />

la Vella <strong>de</strong> l’Estany. Fent veus, diverses persones anaren<br />

a veure el que <strong>de</strong>ia el menut. “I <strong>de</strong>l cel, reprenyat com<br />

estava, els bromots baixos es van començar a <strong>de</strong>sfer i a<br />

regalimar. Quan l’escamot <strong>de</strong> cerdans va ser a l’estany, ja<br />

hi queia damunt un aiguat. I al peu <strong>de</strong>l salze un estrany<br />

munt <strong>de</strong> gel disforme i estranyament net i transparent<br />

s’anava <strong>de</strong>sfent, s’anava <strong>de</strong>sfent, s’anava <strong>de</strong>sfent... Era el<br />

gel i es <strong>de</strong>sfeia; era morta i es <strong>de</strong>sfeia. I ningú no ho<br />

sabia. Només el nen. I els cignes. I els ulls <strong>de</strong> la nit”.<br />

I no és pas estrany que sirenes, fa<strong>de</strong>s i la Vella hi<br />

facin estada, ja que Josep M. Junoy explica que “el llac,<br />

diguem-ne, amb més propietat, l’estany, <strong>de</strong> Puigcerdà,<br />

és sens dubte un <strong>de</strong>ls racons més sentimentals <strong>de</strong> Catalunya.<br />

És el marc perfecte per a un idil·li... L’aigua hi<br />

reflecteix les nuvola<strong>de</strong>s <strong>de</strong> rosa i <strong>de</strong> llet tardorenques, les

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!