La Cerdanya - vall de Pi

Manuscrit original
de Joan Maragall
288
La Cerdanya
muralla / quan la gent de la vila hi va a badar / i amb ull
ja quasi incommovible aguaita / el pas de la llunyana
tempesta”, estrofa aquesta que figura en una placa de
marbre adossada a la façana de l’Ajuntament, la qual va
col·locar-se en un acte d’homenatge a l’escriptor l’any
1961. Això va motivar la següent carta del seu fill, Joan
A. Maragall: “vull renovar en nom de la meva germana
Helena i nostre, l’agraïment per les moltes atencions
que amb nosaltres tingueren durant l’estada a Puigcerdá,
i felicitar-lo per l’encert en la realització dels actes
d’homenatge al nostre pare”. En tot cas, l’indret no
sembla que complagués tant a M. Dolores Serrano, que
n’enllesteix la descripció tot dient que es tracta de “un
hermoso mirador sobre la Cerdaña occidental, a juicio
de las guías”. En canvi, Manuel Maristany, a Ha nevado
en la Molina, confessa obertament la seva predilecció per
aquest lloc on la gent queda “embobada contemplando
los efectos de las luces y sombras sobre la dentada crestería
de la sierra del Cadí y el Forat del Segre. Un solo
vistazo desde el Balcón de la Muralla permite en un instante
captar la peculiar atmósfera cerdañesa”.
“No gaire lluny de l’Ajuntament hi ha la Plaça
Major, dedicada al general Cabrinetty, —ens comenta
Pep Collelldemont— una plaça bonica, porticada, encara
que plena de cotxes que li treuen tot el seu encant”.
Josep M. Xandri en La Cerdaña ens n’explicava que s’hi
feia “el concurrido mercado internacional que celebra la
villa todos los domingos”. A més, observava que “a uno
de sus lados pueden admirarse dos casas sumamente
notables, contiguas ambas... La primera es la antigua
casa Cadell... La que sigue es la que fue regia morada de
la noble familia de Descatllar... Hoy se halla convertida
en Gran Casino, Círculo Agrícola Mercantil”. En ella,
hom hi trobava, segons Cèsar August Torras a la Cerdanya,
“l’estàtua del general Cabrinetty en el centre,
obra de l’esculptor Rosendo Nobas”, mentre que Georges
Beaume ens diu que “nous entrons au cercle du
Commerce” on, irònicament, comenta que “les commerçants
ne doivent guère travailler, à Puigcerda. Ils
jouent à la poule dans une longe salle maigrement confortable.
Le cercle est installé dans l’hôtel d’un grand
d’Espagne ruiné. Les portes sont ouvragées, les murs
couverts de guirlandes de fleurs moulées dans le plâtre
ou la pierre”. Tanmateix, diu que “de la terrasse du cercle,
qui est la plus élevée de la ville, nous dominons
toute la Cerdagne. Elle nous charme une fois de plus,
douce comme une femme étendue au soleil”.