La Cerdanya - vall de Pi

Sallagosa
320
La Cerdanya
La vall de Llo o el naixement del Segre
Els grossos pins negres, els avets, en menor quantitat, la codolada negrenca o torrada de pirites del fons
del llit transparent, fan del Segre, en aquestes altures, el protagonista central d’un quadre engrescador
per als qui estimen les altures, els roquissers, els penjats i pics, les prades de flors estranyes, els menuts
clavellets, la ginesta prima dels cims, la molsa i les cascades, els rodrodendres i les falgueres de verd clar.
Malgrat l’altitud, la vall és protegida, i més aviat, l’espectacularitat que se’n desprèn, la provoquen
les ensulsiades, l’arrossegall de troncs morts, veritables gegants color de calç, l’amuntegament de grosses
pedres despreses dels cims, particularment de la riba dreta, on, entre el Camp de Parones i la Serra
dels Clots, algunes de les parets són amenaçadorament verticals.
En algun indret, la vall s’eixampla un xic, i petites prades a banda i banda, de perfil inclinat, permeten
acampades; i el repòs del qui hi puja a peu, la pista automobilística cal prendre-la amb prudència,
però mai no deixa el costat del riu, ara a la riba dreta, ara a l’esquerra. No hi ha rètols, llevat del que
ens indica que som al Clot de la Culassa, i, més avall, el que ens avisa del perill de fer focs en aquell
indret boscós.
Cap a la fi de la primavera, entrada d’estiu, quan el riu té les revingudes del desglaç, i salta escumejant,
glaçat i transparent entre les roques, desprenent polsim aquós i gotes esfèriques i formant de
tant en tant, entre el fullatge dels pins negres, arcs de Sant Martí, aquesta primera part del naixement
del Segre, pren els seus matisos més bells, més inoblidables. Les menudes flors, les plantes grasses,
les campànules blavoses del coll torçut, els cards estranyament entaforats en aquesta aspra altura, el
verd incomparable dels prats assolellats, contrastant amb la pinzellada dramàtica de l’herbei molsós al
sotabosc, tot convida a tornar-hi.
Josep Vallverdú
Els rius de Lleida
Ro, que tothom coneixia amb el nom de «Ro de Sallagosa».”
Fou ací —continua explicant-nos— on “l’afició
del vell general don Higini... pels cavalls de sella i de
cursa, el portà a muntar... un haras de cria de bestiar de
curses”, donant-li uns grans resultats, en especial quan
—diu Gay— “la Fadrineta conseguí el seu triomf més
sorollós... a l’hipòdrom de Can Tunis de Barcelona.
Havia guanyat ja, en competència amb les millors qua-
dres de França, el premi Derby de Deauville l’any abans,
i aquell mateix any, el gran premi de Madrid.” L’efemèride
—continua explicant el mateix autor— “la reflectiren
els versos que don Pau de Montellà... dedicà a la
noble poltra vencedora: Diu que corre molt espai / Lo
vent en una estoneta, / Però no correrà mai / Com
corres tu, «Fadrineta».”
Força a prop de Sallagosa localitzarem Llo, poble
que té, per a Cèsar August Torras, una “situació molt
original, y, vist de qualsevol indret de la plana o des del
Coll de Rigart, presenta un aspecte fantàstic pareixent
gairebé inexpugnable. Les cases estan la major part
alçades sobre la roca, y sos torts carrerons tenen una
devallant molt fort”, de tal manera que Ardouin-
Dumazet comenta que “l’emplacement est incommode
pour la vie moderne.” Potser per tot això, Emma-