La Cerdanya - vall de Pi

La
Cerdanya
268 La Cerdanya
No són pocs, ni de bon tros, els escriptors, els pintors
i els fotògrafs que han estat inspirats per la Cerdanya
gràcies a les seves condicions geogràfiques, paisatgístiques,
climàtiques i... també, tristament, polítiques. Fer
un repàs a cadascun d’aquests aspectes ens durà a descobrir
que no “hi ha altra plana de magnitud comparable
a la Cerdanya. Geografia, clima, història i antropologia
popular li confereixen una personalitat singular”,
segons Joan Carreras a Els municipis de la Cerdanya.
La Cerdanya evocadora
Els sentiments despertats per aquesta “gran cassola,
estructurada sobre el curs del Segre” segons Josep Pla
en la seva Guia de Catalunya, o d’“una rosa esbadellada
que té al bell mig Puigcerdà”, com apunta Lluís
Fontova en la seva sardana Cerdanya, o com “una vasta
llanura en forma de quilla” per a Max Sorre a Los Pirineos,
o d’una “Cerdanya oberta i esbatanada” segons
Josep-Sebastià Pons en el seu Llibre de les set sivelles,es
posen de manifest de manera continuada al llarg dels
anys, tot i la forta transfiguració urbanística soferta
darrerament. La contrada, lloada extensament per
forans a ella mateixa, sembla, potser per propera, una
mica allunyada a l’escriptor nadiu.
Davant d’ella, els propis geògrafs defugen un
moment el llenguatge tècnic per transmetre explicacions
sobre la fesomia de la comarca tot afegint-hi una certa
càrrega emotiva. Pau Vila a La Cerdanya afirmava que el
qui ve de les valls del Rigart “resta sorprès davant del
magnífic paisatge d’aquella terra oberta amplament en el
cor mateix del Pirineu, badant a l’entorn d’ella dues rengleres
de cims alterosos.” El mateix sentiment havia sorgit
als personatges de Narcís Oller en Pilar Prim quan,
per a ells, en sortir de la vall de la Molina “era com pas-
sar de mort a vida. Els ulls no’s cansavan d’esplayarse
sobre aquesta vall oblonga, partida per hermoses arbredes
del Segre....” El mateix Max Sorre ens diu més endavant
que “cuando se ha visto la variedad de matices de
una puesta de sol en las montañas... y contemplado este
paisaje rural, grandioso y sereno, se guarda de todo ello
un recuerdo nostálgico”, segurament per enamorament,
perquè, com diu Josep Vallverdú, “la Cerdanya fa de bon
mirar sempre, té un toc femení, un repòs voluptuós i
entendrit”, la qual cosa li fa dir a Josep Pla que “és una
de les comarques més belles, més fines, de Catalunya.”