La Cerdanya - vall de Pi

dana que només es troba al cor del poble”, Josep Vallverdú
denota que “la població manté un to reposat i discret,
un xic apagat. La plaça de l’església i dos eixamplaments
de la carretera esdevenen aparcaments: un
pont que salta el riu, menut encara, té a la vora una rambleta
on se celebra el mercat, on els camions-tenda s’instal·len,
on hi ha parades de sabates, de roba, de saldos...”.
Allí, en Cèsar August Torras ens indica que “la
iglesia, d’origen romànic, està del tot desfigurada; sols
en una de ses parets exteriors poden notar-se curiosos
esculturats que semblen ser del segle X, època de construcció
del primitiu temple.” A més, Fernando Ledesma
a la Guia de la Cerdanya ens indica que “en una de
las paredes exteriores del templo se hallan expuestas
unas lápidas sepulcrales,... presumiblemente del siglo
XVI y típicas de este período en la Cerdanya.” Mare i
Bouille esmenten que la població “était la patrie du
sculpteur Alexandre Oliva (1828-1870) dont l’œuvre la
plus célèbre est un buste de Rembrandt.” I això ve a
tomb perquè al davant de l’actual “mairie” hi té dedicat
un monument. D’ell, Pierre Vidal ens comenta que,
“n’appartenant à aucune école, ne procédant que de luimême,
n’exprimant que ce qu’il sentait et ce qu’il voyait,
il ne tarda pas, après quelques tâtonnements, à dégager
sa vigoureuse originalité.”
Dins del terme localitzem Vedrinyans, lloc del qual
Jordi Pere Cerdà, en La guatlla i la garba, ens diu:
“Vedrinyans enclòs en si, / gires l’esquena a la plana, /
l’espatlló parant-te el vent. / Alces didots de pollancres
/ al cap d’una mà de camps / que s’endinsa en la muntanya.”
Per la seva part, Juan Antonio Bertran ens diu
que l’indret “degué ser preciós abans que es restauressin,
massa ostensiblement, la majoria de les cases, traient-li
força del seu encant.” D’ací, Jordi Pere Cerdà ens parla
del rei de Vedrinyans, del qual ens explica que “Llaura
Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 319
terra cerdana. / El capot trossejat / d’un estol de pedaços
/ el fa assemblar a la plana / amb sos quadrats de blat.”
Per la seva banda, el veí “Rô és —per a Juan Antonio
Bertran— un petit grup de bones cases i masos, a la vora
del Segre, castigat pel vent fred del nord, el carcanet,
amb una església moderna que té un preciós retaule de
Sant Antoni Abat de 1704... executat per Josep Sunyer.”
I, a davant del nucli, Jordi Pere Cerdà observa la “Font
de les Maries, / dessota el camí. / Un manyoc d’ortigues,
un saüc florit, / la creu d’una tomba / feta de granit, / un
hort amb pomeres / que hi fan ballar els dits.” I és en
aquest lloc, on —seguint Ardouin-Dumazet— “M. de
Rivera, général de brigade espagnol, a des juments célèbres.”
De fet, Rafael Gay de Montellà explica que “al
fons del sac que forma la Cerdanya francesa, hi ha un
racó idíl·lic, voltat de salzes blancs i de nogueres d’un
verd vellutat, que rega el Segre tot just entrat a la plana”
on —continua— “la mà de l’home hi bastí l’hameau de