La Cerdanya - vall de Pi

de Talltendre observa una característica molt curiosa:
“el canvi de coloració de la roca. En efecte, Talltendre
en avall era grisa o de tonalitats rogenques, com al peu
de la mateixa solana, mentre que d’allí en amunt, cap
a la Carbassa, esdevenia negrosa o rogenca i esmicoladissa,
sovint en forma de lloses. Aquesta particularitat
definia les parets de les cases i els murs de la població,
els quals adquirien colors contrastats.”
Per la seva part, Joan Bellmunt, Joan Pous i Salvador
Vigo a La Cerdanya: Batllia i Baridà ens comenten que
“algún entès va definir el terme de Talltendre amb caràcter
d’esquena d’ase, entre les valls de la Llosa i de la Tova,
i que configura la part més gran del terme, amb la qual
cosa s’explica la manca de conreus i bestiar que des de
sempre ha sofert aquest racó de la terra cerdana....”
Prullans
Pau Vila a La Cerdanya ens explica que, on s’assenta
aquest nucli, “el terreny és aixaragallat per les aigües,
que s’uneixen en dues torrenteres, les quals travessen
l’agrupament, format d’unes 80 cases. Aquesta accidentació
és dissimulada sota la verdor d’arbredes i
prats entre les que s’intercalen els camps de blat i de
farratge. L’esponerosa vegetació, filla dels regatges
d’una sèquia que ve del Vilar de la Llosa, contrasta
amb els erms rocosos que l’enclouen.”
Prullans és, per Anne-Françoise Mare i Michel
Bouille a La Cerdagne, “un gros bourg accueillant avec
des maisons solides, en pierre dorée, couvertes de tuiles
rouges. Le village semble assez aisé: il n’y a pas de
ruines. Le site est admirable.” I, certament, el lloc,
solell i d’agradable vista, invita Joan Oliva a Tot la Cerdanya,
on “la ben conservada plaça de la població ens
serveix de talaia privilegiada de tota la vall i la ribera
La Batllia: Bellver i la Solana 377
Prullans