La Cerdanya - vall de Pi

La Batllia:
Bellver
i la Solana
370
La Cerdanya
“L’espai comprès entre l’estret d’Isòvol, a l’est, i el
lloc dit de Sant Martí dels Castells, a l’oest, es coneix
amb el nom de Batllia, Batllia de Bellver o Petita Cerdanya.
La seva fesomia és una mica diferent de la gran
plana integrada per la Baixa Cerdanya i per una part
de l’Alta Cerdanya.” Amb aquesta descripció, Sebastià
Bosom i Oriol Mercadal, a La Cerdanya, ens introdueixen
en aquests paratges.
La Batllia, una gran majoria pertanyent al terme
municipal de Bellver de Cerdanya, té com a cap aquesta
població, la qual era “una pequeña población situada
a la falda de una colina, por detrás de la cual se ven elevarse,
como las gradas de un colosal anfiteatro de granito,
las empinadas y nebulosas crestas de los Pirineos.” És
la vista que en donà Gustavo Adolfo Bécquer a Rimas y
leyendas. En tot cas és més descriptiva la visió d’Albert
Salsas a La Cerdagne espagnole quan diu: “perché sur une
éminence calcaire dominant la rive gauche du Segre,
Bellver communique par un pont de bois assez élevé
avec les montagnes de la rive droite. ...le rocabrup est
couronné de vielles murailles d’un aspect pittoresque et
flanquées de quelques tours rondes ou carrées, dont
l’une, bien conservée, se dresse fièrement au-dessus des
maisons qui l’entourent.” Enturonada, fa, segons Joan
Bellmunt, Joan Pous i Salvador Vigo a La Cerdanya.
Batllia i Baridà, “que quan arribem ens trobem amb una
agradable visió, ja que mentre la població es veu encimbellada,
el Segre sembla besar-li els peus sense fer
remor, com si no volgués despertar les seves guerreres
aigües la dolcesa i el somni d’aquesta bella població.”
Per això Salvador Capdevila a Terres cerdanes escriu:
“Pels dos costats del cingle que Natura / posà per sostenir
Bellver en l’altura / un ample camí hi passa, / que
sota d’ell trobant-se amb un s’enllaça, / a on se’ls engoleix
de ferro un pont / que el riu Segre atravessa.”
Si bé per a Josep Vallverdú a L’Alt Urgell, Andorra, la
Catalunya francesa, la Cerdanya “els horts pataters, a primer
terme, ens parlen de la fragmentació de la propietat
pels volts de les poblacions”, el nucli és —per a Pau Vila
a La Cerdanya—, de “forma apinyada amb estrets carrers
costeruts que pugen vers la plaça i l’església... el carrer
Major és una vertadera ronda que dibuixa l’antic amullarament.”
D’ací que, a Terres cerdanes, Salvador Capdevila
escrigui: “Per fer-la més forçuda i més ferrenya / d’un
cingle feréstec revesteix son cos / i amb son capell de
rocs, vestint de penya / apar que sigui un monstre esgarrifós.”
Per això, potser “diria un viatger novell que passa
per la carretera de la Seu a Puigcerdà —ens diu Joan
Obiols a El desert verd— que Bellver, enfilat en una talaia