La Cerdanya - vall de Pi

El refugi del coll
de Pimorent a final
del segle XIX
[d’A. Martín]
348
La Cerdanya
cascade.” “Bella cascada —comenta Cèsar August
Torras— “que forma el riu, alçant joganer boirim al
llensar-se al fons de la pregona gorja.” Ací, continua
dient-nos, “se pert ja de vista Puigcerdà y la plana de
Cerdanya. L’engorjat és molt estret i tortuós. Les
parets de la penya formen un veritable trau, apropades
les unes a les altres, ab el riu y la carretera que
tot just s’obre pas al fons.”
Poc més amunt, la “vall s’aixampla un xic formant
un petit planell... on s’hi troba el poblet de Porta arrecerat
al peu de Coma Cervera”, explica Torras tot dient
que l’“aspecte de la població [és] bastant pobre”. I afegeix,
—d’acord amb Marie-Rose Trilles i Amédée
Escach a Carcanet— que “les cases negregen” al costat
“de la rivière aux méandres qui se suivent indéfiniment.”
Per altra banda, Brousse diu que té “l’aspect
triste... il n’a rien de fringant ni de gai. Le paysage a
une teinte monotone... Quelques maisons sont bâties
le long de la route; les autres, comme un troupeau fidèle,
sont serrés contre l’église... Les rues... sont étroites
et tortueuses. Les maisons sont, en général, spacieuses
et propres.” Ardouin-Dumazet es troba amb “un amphithéâtre
de toits d’ardoise rougie par une sorte de
mousse lépreuse... Le village, plus misérable encore
que Porté, plus sale aussi, est très enfermé.” Mentre,
Yves Hoffmann afegeix que “les simples maisons de
Porta, bâties en un point de la vallée où les champs
sont plus riches que les prés, ne démentiront pas cette
mélancolique vision”, potser perquè segons Anne-
Françoise Mare i Michel Bouille el poble “présente us
aspect sévère”, segons ens diuen a La Cerdagne. No
obstant, Raymond Escholier, a Mes Pyrénées, observa
que “les cultures deviennent plus humaines.” En tot
cas, la visió potser més estiuenca de Juan Antonio Bertran
li fa dir que Porta, “situat en un pla que comença
a elevar-se sobre un turó, que a l’estiu es torna de
diversos verds i a la tardor s’omple de colors... és un
poble típicament cerdà. El més característic són els
seus llosats: les seves formes, els colors daurats dels
seus líquens... S’hi troba el safareig públic i prop una