You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
L’Alpí,<br />
al casino d’Alp<br />
362<br />
<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />
L’Alpí<br />
I Pep Collell<strong>de</strong>mont ens adverteix que “qui s’acosti a la casa <strong>de</strong> la vila<br />
d’Alp pot ser que se sorprengui en veure una testa rígida <strong>de</strong> cérvol,<br />
com si es tractés d’un trofeu <strong>de</strong> caça. No és així. Aquest cérvol es <strong>de</strong>ia<br />
Alpí i té una llarga història.” I és que, com conta Josep Vinyet a l’Alpí,<br />
germà cérvol, l’animal, “romancejant per Alp, [...] hi passà les dia<strong>de</strong>s<br />
més crues <strong>de</strong> l’hivern, recorrent els ravals <strong>de</strong>l poble, familiaritzant-se<br />
amb l’ambient civilitzat que havia escollit. Tan aviat era a l’estació <strong>de</strong>l<br />
ferrocarril a acomiadar els viatgers, com a la Ciuta<strong>de</strong>lla festejant amb<br />
les ancianes que hi feien tertúlia sargint mitges...” També el recorda<br />
Joan Cardona a Alp i el cérvol Alpí quan “es presentava al Casino, el<br />
lloc preferit, quedant-se mirant com jugaven a cartes; compartia pel<br />
carrer les carícies <strong>de</strong>ls veïns visitant els assidus afavoridors <strong>de</strong>l subministre<br />
diari <strong>de</strong> quelcom <strong>de</strong> menjar”, com ara ens conta Estanislau<br />
Torres a El <strong>Pi</strong>rineu quan comenta, en trobar-se amb dos cérvols: “no<br />
sabíem ni si era l’Alpí. Tampoc ens va envestir traïdorament com ens<br />
havien dit que feia. És més: mentre el meu cunyat preparava la<br />
màquina fotogràfica, jo vaig <strong>de</strong>spenjar-me la motxila i, per entretenirlo<br />
i per tal que s’acostés, vaig treure un crostó <strong>de</strong> pa. I ell sí, s’acostà.<br />
L’altre cérvol, en canvi, més recelós, es mantenia allunyat.”<br />
a la dreta i esquerra <strong>de</strong> la riera d’Alp. Escadarcs amb el<br />
seu poltre, la seva font i el seu bonic pou, té unes bones<br />
construccions, <strong>de</strong> les quals en <strong>de</strong>staca la preciosa casa<br />
Balart. Estoll, una mica més a<strong>vall</strong>, té el que <strong>de</strong>gué ser<br />
un molt bon casal... Unes poques construccions més,<br />
rústiques unes, i altres reforma<strong>de</strong>s, formen el conjunt<br />
<strong>de</strong>l poble, al costat <strong>de</strong> l’església <strong>de</strong> Santa Eulàlia, que<br />
té un sòlid campanar <strong>de</strong> capitell i una sèrie d’afegits<br />
laterals, que donen un bonic moviment als seus llosats.”<br />
“Campaneret quadrat rematat per aguda punta a<br />
quatre vessants coberta <strong>de</strong> brillants lloses <strong>de</strong> llicorella”,<br />
puntualitza Cèsar August Torras. Mentre, Joan Obiols<br />
a Nits <strong>de</strong> taverna, explica que “Estoll no ha passat <strong>de</strong><br />
ser un poblet d’una <strong>de</strong>sena escassa <strong>de</strong> cases, aposenta<strong>de</strong>s<br />
còmodament a la plana cerdana, que viuen dòcilment<br />
entre dues grans torres: la Torre d’Estoll, a una<br />
banda, i la torre <strong>de</strong> Santa Eulàlia, a l’altra.”<br />
“Prop <strong>de</strong> la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l riu d’Alp al Segre,<br />
enmig <strong>de</strong> camps plans com el palmell <strong>de</strong> la mà, la fertilitat<br />
i riquesa <strong>de</strong>ls quals acusen els bons masos <strong>de</strong>l<br />
poble, Soriguerola té, a més, una petita església amb<br />
espadanya <strong>de</strong>scentrada...” <strong>de</strong>scriu Juan Antonio Bertran,<br />
mentre que Pau Vila esmenta que el conjunt es<br />
troba “sobre un llom <strong>de</strong>ls vessants, gemats <strong>de</strong> prats i<br />
arbre<strong>de</strong>s, que van directament al Segre.” Ací, la conversa<br />
<strong>de</strong>ls personatges <strong>de</strong> Joan Obiols a Nits <strong>de</strong> taverna<br />
ens permet conèixer quelcom <strong>de</strong>l poble en dir un<br />
d’aquells: “Sí, cal Xacó, cal Meia, cal Casablanca... Per<br />
cert, la Casablanca <strong>de</strong>u ser una <strong>de</strong> les finques més ben<br />
marca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> tota la <strong>Cerdanya</strong>. A cada angle <strong>de</strong>ls seus<br />
camps hi ha unes fites <strong>de</strong> granit amb les inicials H. C.”<br />
Retornant a peu <strong>de</strong> muntanya, Pau Vila comenta<br />
que Alp presenta un “agrupament fluix, a la Baga, al<br />
peu <strong>de</strong> la Tosa o Muntanya d’Alp i en el capçal d’una<br />
extensa terrassa. Domina la sortida <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> la