La Cerdanya - vall de Pi

L’estiueig i un nou urbanisme
De la mà de Georges Beaume, “nous allons sur le plateau
dans le riche faubourg. Ce ne sont que jardins et
villas, somptueux ombrages, ruisseaux et vergers. Les
heureux de Barcelone, venus là durant l’été, se pavanent
derrière leurs grilles peintes, sur le sable doré, et
les hommes bruns fument leurs cigares, les femmes au
teint mat agitent l’éventail. Un étang, qui sert de réservoir
à la ville, répand au milieu des pelouses son onde
tranquille et bleue. Ce paysage de poésie bourgeoise
me rappelle nos banlieues de Paris, les pavillons cossus
qui recherchent la verdure”. Indret aquest, així mateix,
llargament tractat per Albert Salsas quan veu que
“autour du Lac sont tracées de nombreuses allées
ombragées d’arbres de diverses essences, véritables
charmilles embellies par de beaux jardins remplis de
fleurs, de verdures, de jets d’eau. Ces parterres, odo-
Puigcerdà 289
rants et fleuris, sont l’ornement de brillantes villas ou
de gracieuses quintas qui dressent fièrement vers l’azur
du ciel leurs pittoresques toitures dentelés ou leurs
sveltes belvédères, leurs élégantes tourelles, d’où l’œil
ravi contemple de haut les deux Cerdagnes”.
Dins d’aquest bell marc, Pep Collelldemont ens
comenta que “els senyors, gairebé tots de Barcelona, passaven
les seves vacances a Puigcerdà. Poetes, escriptors,
terratinents i industrials s’hi aplegaven, vestits ells amb
els seus pantalons blancs i la gorra, amb vestits llargs les
senyores. Les minyones inconfusibles, vestides de blanc,
passejaven els nadons sota els arbres del parc. A poc a
poc es van aixecant les villas, així, en castellà, que quedava
més fi. Portaven noms ben curiosos, que encara
veiem escrits en algunes façanes: Villa Paulita, Villa
Margarita, Villa Dionisia... Aquelles torres, llavors tan
ben cuidades, manifesten obertament la duresa del pas
del temps. Algunes s’han arranjat i mostren amb orgull
el seu passat, d’altres han caigut i algunes lluiten entre la
vida i la mort”. Una època aquella que per a M. Dolores
Serrano “es un momento pletórico, de fermentación,
de grandes proyectos. Los intelectuales descubren la
Cerdaña, y Puigcerdá cobija a Granados, a Albéniz, a
El mirador de la Cerdanya,
a la plaça de l’Ajuntament
Homenatge a Joan Maragall
en presència dels
seus fills, l’any 1961