La Cerdanya - vall de Pi

font de pedra amb data de 1862. Té també dues fonts
d’aigua ferruginosa, que brollen a 11º C....”
Riu amunt, “a pocs quilòmetres de Porta —diu
Bertran— tanca la vall un potent tossal de pedra fosca
amb ruïnes d’una fortificació: la Torre Cerdana, perfectament
enclavada en aquest punt, defenia l’entrada
a la Cerdanya... Era una fortalesa inexpugnable, alta,
forta i construïda amb gruixuts i sòlids murs”, dels
quals Brousse diu que estan “ébréchés... aux quatre
points cardinaux, enfermaient une surface considérable.
La tour qui, d’en bas, semble circulaire, devait être
polygonale.” En ella, Georges Beaume veu que “la
ruine tapissée de mousse, enguirlandée de plantes vertes,
fleuri des baies rouges des sureaux, nous regarde
par ses noires meurtrières.”
Més amunt, “junt a la unió de les riveres de Fontviva,
de Cortal de Rossa y de la Vinyola, que al ajuntar-se
formen el riu Carol” se situa per a Cèsar August
Torras el poble de Porté, el qual, diu, “està situat
damunt la vall de Fontviva procedent del estany de
Lanós y brancal més important de la coma superior del
Carol y al repeu de una montanya de tons rogencs.”
Aquest poble, comenta Juan Antonio Bertran, “no
sembla tenir gran interès, però posseeix els major
atractius d’un poble d’alçada: un bosc preciós davant.”
El nucli té, per a Emmanuel Brousse, uns carrers
(rues) “étroites et tortueuses au possible, les maisons
noires donnent au village un aspect de tristesse... L’église
est perdue au milieu de ce labyrinthe de maisons...
Comme le village, l’église a l’air morne, pauvre,
misérable même.” De semblant parer és Ardouin-
Dumazet a Voyage en France quan comenta que el
poble és “un navrant séjour, fait d’une rue principale,
étroite, sinueuse et sale où s’ouvrent des ruelles plus
étroites et plus sales encore. Les maisons sont basses,
La Vall de Querol 349
comme écrasées.” I és que, com diu Vincent de Chausenque,
“ce village a depuis subi une destruction presque
totale par le chute d’une masse de rochers et de
bois qui me semblait alors une barrière protectrice.”
En tot cas, precisament, era en aquest poble on passava
l’hivern en Gafa de Manel Anglada, segons ens
conta en Històries i relats pirinencs. “Un vilatge... de
clima gairebé siberià, sempre inòspit, que rep i encaixa
els torbs del Pimorens i les ventades fuetejadores de la
Vall de la Font Viva.” No obstant això, molt més cap
aquí en el temps, J. Ferrer, a la Cerdagne-Capcir, apunta
que “ce village si pittoresque et si caractéristique, est
en pleine expansion et pas seulement à cause des sports
d’hiver; car s’il est déjà une station hivernale réputée, il
est aussi une station estivale et climatique. Sa situation
au carrefour de vallées de haute montagne fait de lui un
centre touristique exceptionnel.” B
La capçalera de la
vall de Campcardós