La Cerdanya - vall de Pi

Pep Collelldemont adverteix que “no cal estranyar-se
si veiem helicòpters voltant prop de Santa Llocaia. Hi
ha un aeròdrom de l’exèrcit francès dedicat fonamentalment
a l’ensinistrament de pilots d’helicòpters.”
Fent via vers a Bourg-Madame, entre aquesta
població i Llívia, en plena plana cerdana, hi localitzen
a dos petits nuclis pertanyents a aquell terme municipal.
Un, Oncés, és, a ulls de Pau Vila, un “aplec d’onze
masades, més formant camins que carrers... tocant al
Segre” que té, segons ell, “camps de blat al voltant” i
“belles praderies vora el riu.” Juan Antonio Bertran hi
observa que “s’entremesclen les cases senzilles, juntament
amb alguna, d’alegre jardí, habilitada com a segon
habitatge, i importants casals amb grans pallers.” A
més, ens comenta que “hi queda un bonic poltre, i bells
horts i portals.” L’altre, Càldegues, per a Emmanuel
Brousse “ressemble à un de ces petits villages de la
Beauce perdus au milieu des champs de froment. Ici
pas de grasses et vertes prairies, pas de nombreux
canaux et ruisseaux à l’eau cristalline, emplissant l’air de
leur bruyant babil. Rien des champs de seigle, sur les
coteaux et dans les bas-fonds.” I afegeix que “n’est,
plutôt, que la réunion de quelques grandes fermes autour
de la vieille église paroissiale... Une rue assez large traverse
le village de l’ouest à l’est.” Amb tot, per a Cèsar
August Torras el seu “aspecte general és de benestar.” I si
aquest llarg carrer, l’avinguda del Puigmal és —per a
Juan Antonio Bertran i apuntava Brousse— “la seva
columna vertebral”, comenta que “més cap al llevant, una
nova urbanització de petits xalets tipus suís queda suficientment
separada del poble, que continua mantenint el
seu sabor i autenticitat.”
De nou en plena Baga, ens trobem amb el nucli de
Naüja, el qual, per a Pau Vila, “s’ajup en un aixaragallament
dels restos de la plataforma terciària que recolzen
Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 325
en els estreps de la carena del Puigmal.” Juan Antonio
Bertran remarca que “la pedra del seu exterior —referint-se
a l’església de Sant Jaume— és molt fosca, el
mateix que la de tot el poble que s’obre en dos carrers
des de la plaça de l’església, descobrint-s’hi grans portals
i eres.” I afegeix que “al final del carrer de sota, un llarg
abeurador, un poltre senzillíssim i un safareig públic
rematen l’harmonia del conjunt.” No obstant això,
Emmanuel Brousse deia, amb anterioritat, que el poble
“n’offre rien de particulièrement saillant”. Pep Collelldemont
ens fa notar que “és un municipi dels petits,
molt petit, amb les cases recollides, que malgrat la proximitat
d’Oceja no ha crescut, per bé que algunes antigues
cases de pagès s’han convertit en segones residències.”
I, quelcom més enllà, vers a la divisió estatal, es fa
cap a Osseja, i, segons Brousse “on voit immédiatement
que la localité est grande et prospère. Nous sommes ici,
en effet, dans le plus important village de la Cerdagne