La Cerdanya - vall de Pi

noblesa á desdir; ¡ves quanta n’han de tenir / ls’que com
Das som cerdans!”
El nucli de l’alcalde cerdà orgullós de ser-ho és un
aplegament, segons Pau Vila, que s’emplaça “en les
ondulacions dels vessants de la Muntanya d’Alp, on
comença la terrassa” i la localització de “la quaternària
Font Gran, possible motiu de la fixació humana, abasteix
el poble.” Aquest es troba —per a Cèsar August
Torras— “al peu del riu Valira, sota un estrep de serra
després del cim de la Tossa de Das. És població de tirat
frescal y rioler com les de major part de la Cerdanya.” El
poble, per a Pep Collelldemont, ben entès el sentit, “no
té casa de la vila, ni ajuntament, sinó casa del comú, com
els andorrans. De ben segur que el nom li devia posar el
senyor Rossend Arús... i que va pagar l’edifici municipal,
que també servia per a escoles públiques.”
Baixa Cerdanya: la Baga 367
Les cases grans d’Age
Al cap d’una estona, el Manuel passejava per Age, provant d’identificar les “casas grandes”. La casa acabada
en —ensa del diario havia de ser el mas Florença, un masada gran i antiga, amb pallers i vaqueries espaioses,
i una era extraordinària. Situada fora del nucli, entre Age i Puigcerdà, és una de les cases de pagès més importants
de la rodalia. La casa Asensio de l’Eugenio era cal Sensi, un antic convent, potser del segle XVIII. Les dues
cases que començaven per ema podien ser cal Marull i cal Montserrat, dues cases fortes d’Age. La casa que
no recordava l’Eugenio en el seu diari era cal Pol, on ara hi ha una botiga —vinos casa Pol, licores, comestibles,
epicerie—. Aquí, al convent, a la vora de cal Pol, s’hi van instal·lar les monges que havien fugit de França
per la guerra. Ensenyaven francès i les filles de les famílies benestants de Puigcerdà hi venien a estudiar. Quan,
l’any vint, França els va obrir de nou les portes, van abandonar Age i van tornar a l’estat veí. Casa Alzina i casa
Americano no podien ser unes altres que ca l’Alsina i ca l’Americà. La primera era una casa antiga i forta, amb
bona terra i bons propietaris; la segona, havia estat creada per un tarragoní de Sarral que havia fet les amèriques.
Després, l’Eugenio canvià can Carló per casa Carlo. Finalment, va passar pel davant de la torre, la Vil·la
Rosa, a l’entrada del poble, construïda l’any 1921.
Joan Obiols
Fulls de pergamí
Joan Oliva, a Tot la Cerdanya, afirma que “la població
se’ns apareix enderiada en una lluita d’hegemonies.
D’una banda, la que és liderada per les belles pedres i
edificacions de les cases properes a l’església de Sant
Llorenç...; i de l’altra banda, les noves edificacions. Tot
plegat forma un confrontament d’estils propiciat per
l’arribada al poble de la petita burgesia catalana.”
Des de Das, de camí cap al seu nucli agregat de
Mosoll, Cèsar August Torras descobreix “una font d’aigua
ferruginosa magnesiada”. Per a ell, el nucli és un “llogaret
de mitja dotzena de cases” que es troben, junt amb
l’església romànica, “entre verds prats y arbreda, en bell
pla abundós d’aigua.” A la seva església, explica Juan
Antonio Bertran, “hi han aparegut una sèrie fosses circulars
en forma de gerres, d’1,80 m de profunditat, atapeïdes
de terra que, segons alguns arqueòlegs, eren sepultu-
Pau Pi i Pla