La Cerdanya - vall de Pi

La Batllia:
la Plana
i la Baga
380
La Cerdanya
“Geográfica e históricamente, —ens situa Cayetano
Enríquez a Por el Pirineo catalán— la Batllia o
Pequeña Cerdaña es una amplia llanura que se extiende
por ambas márgenes del Segre entre el estrecho de
Isóvol, al E. y el de Sant Martí dels Castells, al W.” Per
copsar una primera impressió del conjunt paisatgístic,
i des de dalt de Bellver tot fent companyia a Gustavo
Adolfo Bécquer en Rimas y leyendas, hom veu “los
blancos caseríos que la rodean, salpicados aquí y allá
sobre una ondulante sabana de verdura, parecen a lo
lejos un bando de palomas que han abatido su vuelo
para apagar su sed en las aguas de la ribera.” Anem a
veure qui són i el que ens diuen d’aquests coloms.
Santa Eugènia de Nerellà és el poble del campanar
inclinat, altrament anomenat la “torre de Pisa cerdana.”
Avui dia, després d’una llarga cura, ja sanejat i
segur, no adreçat però, Salvador Capdevila a Terres cerdanes
en diu: “I reb l’escalf de cap a cap de dia / del raig
febeu qui el fa color somorts / i als braços flonjos de
Morfeu somia / gitat entorn del campanar que és tort.”
Ací, Joan Obiols a El desert verd s’adona que “Santa
Eugènia —dotze cases i la meitat en vida— forma una
societat inseparable amb Nas i Olià... Els tres pobles
comparteixen aquesta església de Santa Eugènia, la
santa de la qual era eficaç contra els dimonis i els mals
esperits del passat, però no contra els actuals....”
L’indret, explica Albert Salsas a La Cerdagne espagnole,
posseïa “des mines ouvertes en vue de l’exploitation des
lignites... Les empreintes végétales abondent dans les
argiles... parfois admirablement conservées, et on permis
de reconstituer la flore fossile de Cerdagne.. On trouvé
aussi restes fossiles d’un sanglier de grande taille....”
El mateix autor ens porta a un camí que “traverse
encore de nombreaux coteaux ou plateaux: voici d’abord
Olià, petit village de vingt maisons (34 habitants), sans
église, et qui relève de la paroisse de Santa Eugenia.” És
un pintoresc lloc que Salvador Capdevila troba “Davall
les costes del Bac agegantades / lluen rialleres llurs cases
blanquejades / com músic de marbre, les cases d’Olià. /
Dalt d’un serrat en grup viuen felices, / i una més avall,
entre bardisses / d’un torrent, els fa de guardià.”
En aquest indret, Joan Bellmunt, Joan Pous i Salvador
Vigo, a Fets, costums i llegendes. La Cerdanya.
Batllia i Baridà, s’adonen que “les flors esclaten generoses
de colors i de fragància per tot l’entorn de la
població, però d’una manera especial en el trencant del