La Cerdanya - vall de Pi

nuel Brousse diu que és “un des villages les plus pittoresques
du département, bâti d’une façon invraisemblable.”
Afegeix que “les maisons tombant en cascade,
sont toutes en amphithéâtre, accrochées à la montagne,
grimpant les unes sur les autres” i, fins i tot, Bertran
apunta que alguna casa “va haver de ser excavada
per a la seva construcció.” Per això Jordi Pere Cerdà, a
Poesia completa, escriu: “les cases pugen, no els aturen /
la costa, les freixes, l’ermès, i sembla que assaltin l’altura.
/ un pilar, un roc, i s’hi engrapen. Un rec eixut, un
camí estret; / entre font i salze, una plaça.” En tot cas,
és un conjunt que fa dir a Jean-Françoise Mare i
Michel Bouille que “c’est le plus joli de toute la Cerdagne”,
tot afegint que “les sautes, les vergnes, les pins
se succèdent sur les pentes; les airelles, les rhododendrons,
les saxifrages et les aconits parfument la mon-
Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 321
La Guingueta o tanmateix Bourg-Madame
La festa del “14 de juliol” era la festa republicana. Il·luminacions: drapeaux arreu, els uns de llustrina i
els altres, els oficials, de seda amb serrells daurats; cafès abarrotats de gent de la Cerdanya francesa; i
ballaruga a tot drap. Si la Guingueta hagués tingut una dotzena més de douaniers, de gendarmes ide cantonniers, fins hauria pogut fer una parada militar. Però eren massa pocs per a atrevir-se a fer una
cosa com calia.
Tots els forasters que arribaven a Cerdanya sentien l’atractiu de baixar a la Guingueta. L’emoció de trepitjar
terra estrangera. Trobar-se amb els barcelonins de la colònia davant de Cal Saüquet, o de Cal Grau o
de Ca la Fageole, i fer una estona de xerrameca explicant-se un bany d’europeisme per a contar-ho després
a les amistats. Algun n’hi havia de tan ignorant que creia que a l’altre costat del pont, la terra, els homes i els
gossos eren diferents dels d’Espanya. Quan veia que tot era igual i que fins l’entenien parlant català i que no
podia lluir aquell francès amb accent de l’Institut o del col·legi, se’n tornava amb una profunda desil·lusió.
L’atractiu principal de la visita del foraster a la Guingueta era passar d’amagat el flascó de perfum,
les pastilles de sabó d’olor o les tauletes de xocolata. Alguna senyora atrevida s’arriscava a passar uns
metres de seda de Lió sota els enagos emmidonats. Mentre ella s’arremangava les faldilles darrera el
taulell, el botiguer francès li assegurava que els carrabiners eren força condescendents. Però malgrat
aquelles seguretats, en passar el pont, el cor de la contrabandista bategava furient dintre de la cotilla,
mentre al marit, per por de la “multa” i del decomís, li agafaven uns forts tremolins de cames. La penetració
detectivesca dels carrabiners era escassa. El frau passava, o el deixaven passar, i si es descobria,
era perquè les galtes de la contrabandista s’enrojolaven, o perquè al nen o a la nena se’ls acudia de fer
una pregunta indiscreta al moment de passar per davant de la “casilla”.
Rafael Gay de Montellà
La Cerdanya
tagne environnante.” No obstant, el nucli té altres elements
d’interès. Així, per a Bertran, “a l’entrada del
poble, a la plana, el visitant és rebut per la preciosa
església de Sant Fructuós, romànica, que data de la
segona meitat del segle XII.” També gaudeix de “l’antic
castell, emplaçat en lo més agut del penyal”, ens
comenta Cèsar August Torras, el qual continua assabentant-nos
que “conserva murs y torres que guarden