La Cerdanya - vall de Pi

Guils de Cerdanya
cap a 1960
352
La Cerdanya
Aplec de Quadres
Al arribarhi, quin cop de vista tan encisador y sorprenent presentava l’aplech! Quin conjunt tan pintoresch
y hermosament sugestiu! Per un costat dues orquestes, enfilades en sos corresponents catafalchs,
feyen sentir alternativament sos acorts alegres y ubriagadors, al ensemps que centenars de parelles
jovenívoles de virolada y llampanta vestimenta giravoltaven vertiginosament per demunt de la verdosa
catifa del prat; per l’altre, numerosos grupos capritxosament escampats pel molsut englevat, reyen
y bromejaven movent gran gatzara, mentres despatxaven les abundants y saboroses viandes que constituhíen
llur brenar; y per tots indrets, fruytayres ab ses portadores curulles de préssechs, rahims y figues,
peres, tomátechs y esberginies, pregonant les excelencies de llur mercadería a grans crits y ab gestos
afectats. Gent que ven menjar, constituhits per un sol día en hostalers, ab ses taules plenes de plats y
cassoles que fumegen; basters ab ses parades de basts y selles, corretjám pera bous y guarniments pera
cavalleríes; cotxers y tartaners ab sos corresponents vehículs, fent petar el fuhet pera que tothom s’adongui
de sa arribada al aplech; carrabiners, civils, capellans... tots en una caótica y abigarrada peró
hermosa confusió. Y tots cridant, gesticulant, fent mil esforços pera exteriorisar y donar a compendre l’alegría
qu’embarga llurs cors y que obsessiona llurs cervells.
Isidre Soler
Esboços
—de Santa Cecília— de gran interès romànic. Del
poble, Pau Vila ens explica que “s’esgraona ... en el vessant
que mor a banda i banda del Torrent Forcat” i que
“una sèquia que passa per d’amunt del poble el rodeja de
clapes de verdor, que contrasten amb la grisor esquistosa
de les terres.” Juan Antonio Bertran el veu “dividit pel
torrent dels Agustins, en dos nuclis en declivi, ben diferenciats,
presidits, l’un per l’església parroquial i l’altre
per l’altiva torre”, anomenada Torre de Bolvir i, de reculats
temps. Un declivi que permet a Alfred Pérez matisar,
en la seva obra Bolvir, que el poble “instal·lat sobre
els sòls prims i pobres del coster solell, presideix i aprofita
les bones terres fèrtils de la plana.” Agrupació
aquesta, a més, d’on s’extreia molta llosa.
Tot just abans d’arribar a Bolvir, per una carretera
distinta a la del golf, podem fer cap al santuari de la
Nostra Senyora del Remei, indret de gran devoció que
fou construït per l’arquitecte Calixte Freixa a final del
segle XIX. Quan estava en una fase de construcció força
avançada, Albert Salsas ens apuntava que “pourra être
considéré comme le plus somptueux de tous les ermitages
de la contrée. La coupole polygonale, couverte en
ardoises, constitue le centre du monument complété par
une vaste abside en hémicycle, un petit transsept et un
large porche avec tribune.” Al seu costat, hi ha la Torre
del Remei, de primeries del segle XX. En diu Carme
Casas a La Torre del Remei: “respon a determinades
construccions que a França es coneixen amb el nom de