La Cerdanya - vall de Pi

La Cerdanya 267
De mica en mica, a mesura que l’aneu enfocant i us
hi lliureu sense reserves, noteu que la seva bellesa
és, sens dubte, la nota més original dins la gamma
variadíssima dels nostres paisatges. Asseieu-vos
una estona en aquest crestó de la collada. D’ací
estant, us fa talment la il·lusió que si guaitéssiu a
través d’uns vidres de multiplicar. Els termes s'apropen,
la terra pren relleu, van sortint els pobles
un a un i els detalls es perfilen amb una suavitat
sedosa, arrodonida, tornassolada. És l'hora més
bona, aquesta. El sol va declinant per sobre la
carena roma de Maranges i la plana cerdana té un
murmuri de frescor i un batec carnal i luxuriós.
Totes les superfícies dels cims llisos i pelats fulguren
com les facetes d'un diamant; els plegons dels
ombrius i els caires dels volums groguegen Com
unes cantoneres de nacre; el cel es va espessint i la
seva blavor es torna tan tova i mantegosa que en
aixecar les mans diríeu que hi deixeu l'empremta
de les vostres ditades. Aquesta terra clara, simple,
esbatanada, a penes no té capvespre. La tarda és
com un sospir de goig. Del dia a la nit només hi va
un pampalluc. Ara ho veieu tot d'or com una custòdia;
ara tot morat com una capa de bisbe i ara
negre com una tollada de quitrà. Del cant del primer
gall a l'ullet del primer estel, la Cerdanya fa
una transmutació miraculosa. S'abranda, es magnífica.
. . i es fon de sobte.
Joan Santamaria
Visions de Catalunya