Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Saneja<br />
356<br />
<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />
merescuda fama <strong>de</strong>guda al manteniment <strong>de</strong>ls costums<br />
rama<strong>de</strong>rs, i compta amb un bon nombre <strong>de</strong> vaques <strong>de</strong><br />
llet disposa<strong>de</strong>s a col·laborar amb l’abans esmentada<br />
fama.” Vaques que “les pujàvem a Campllong... I <strong>de</strong>sprés<br />
passaven a les Comes, i més endavant a Tartarés,<br />
prop <strong>de</strong> la barraca <strong>de</strong>l vaquer, sota mateix <strong>de</strong>l refugi”,<br />
expliquen Marc Pons i Manel Figuera a Eines i feines.<br />
Aquelles vaques havien <strong>de</strong> ferrar-se. Per això M. A.<br />
ens ofereix a Treball, ferro i foc una imatge <strong>de</strong> l’Esteve<br />
Viñas, el ferrer <strong>de</strong>l poble, quan treballava a la ferreria<br />
<strong>de</strong> Cal Ferrer: es veia com “<strong>de</strong>l fornal s’anava abrandant<br />
i espurnes juganeres saltaven en totes direccions<br />
estimula<strong>de</strong>s per l’aire d’una vetusta manxa que encaixava<br />
a la perfecció amb l’entorn ple d’eines, i caixes, i<br />
peces i calaixets, tot emmascarat pel fum i la pols.” No<br />
obstant, malgrat el seu aspecte pagesívol, “aquest pintoresc<br />
poblet <strong>de</strong> l’alta muntanya —és, per a Maruja<br />
Arnau a Els pobles gironins— idoni per a reposar i per<br />
emprendre excursions magnífiques”. Potser per això<br />
ens continua comentant que “l’afluència <strong>de</strong> forasters<br />
que volen gaudir d’aquest lloc tan ben dotat per la<br />
natura és contínua.” I això, malgrat la Merangina, un<br />
senyal <strong>de</strong> mal temps que ens explica en Marc <strong>de</strong> Josep<br />
Barahona a Rusca. L’ós <strong>de</strong> Meranges: “tota la gent gran<br />
<strong>de</strong> la Vall, quan es lleven al matí, una <strong>de</strong> les primeres<br />
coses que fan és guaitar al cim <strong>de</strong> la Carabassa, i diuen<br />
que si surt un núvol blanc dues o tres vega<strong>de</strong>s i <strong>de</strong>sapareix,<br />
vol dir que hi haurà pluja segura a la tarda.<br />
Aquest núvol, per tota la <strong>Cerdanya</strong>, se l’anomena la<br />
Merangina, perquè surt sobre el bosc <strong>de</strong> Meranges.”<br />
Recuperant la plana cerdana, Albert Salsas ens<br />
comenta que es pren la carretera que “traverse d’abord<br />
un vaste plateau ari<strong>de</strong> et ses ombrages, <strong>de</strong>scend dans<br />
un frais <strong>vall</strong>on pour remonter sur un autre plateau<br />
arrosé, couvert <strong>de</strong> gran<strong>de</strong>s prairies avec <strong>de</strong>s arbres qui<br />
font une jolie ceinture aux maisons d’All, groupées en<br />
<strong>de</strong>ssous <strong>de</strong> leur antique église romane”, en la qual Juan<br />
Antonio Bertran, a <strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong> <strong>de</strong> sempre, <strong>de</strong>scobreix,<br />
entre d’altres coses, “un preciós portal <strong>de</strong> pedra <strong>de</strong><br />
color daurat. De tècnica senzilla, hi té una columna a<br />
cada muntant amb capitells ben treballats i conservats,<br />
<strong>de</strong>ls quals un, molt bo, representa un personatge llegint<br />
un llibre entre dos lleons.” Per la seva part, en<br />
Narcís Salvador ens <strong>de</strong>scriu l’àgora <strong>de</strong>l poble en el seu<br />
poema <strong>La</strong> Plaça d’All tot esmentant “a Cal Colom, Cal<br />
Jaume i la font viva, / l’Ajuntament, els bancs i l’enreixat<br />
/ encerclen aquest lloc tan ple <strong>de</strong> vida, / on per<br />
consol <strong>de</strong> l’ànima ferida / niuen les aus <strong>de</strong> la felicitat.”<br />
Dins <strong>de</strong>l mateix terme municipal hi ha Olopte. Diu<br />
Cèsar August Torras que aquest poble està “situat pintorescament<br />
en la vora esquerra <strong>de</strong> la Valltoba, esglaonantse<br />
les cases en la pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la <strong>vall</strong>.” Per a Juan Antonio<br />
Bertran, el poble, “una mica amagat a la <strong>vall</strong> i a dos