La Cerdanya - vall de Pi

La Vall
de Querol
342
La Cerdanya
Com diu José Antonio Bertran a La Cerdanya de
sempre, “és una vall estreta, formada pel riu Carol,
també anomenat Aravó, que va de nord a sud. Està
assotada pel «carolan», vent gelat que ve del coll de
Puymorens, el que fa que tingui, en general, un clima
molt rude, especialment a l’hivern. Se l’anomenà «la
vallée du courage», ja que no fa ni cent anys, sense tren
ni carreteres, aïllada per les muntanyes, el fred i la neu,
la supervivència hi era difícil i dura.”
A Les Pyrénées et le midi de la France, Adolphe Thiers
—posteriorment, president de l’executiu del govern
francès—, diu que la vall és un “gorge longue et périlleuse...
C’est là ce qu’on nomme le port de Puymaurin, et
c’est l’un des plus difficiles des Pyrénées...” Per travessar
la vall, continua dient que “on emploie la journée entière
à franchir cette gaine de rochers que les gens du lieu
appellent le port. En quittant la Tour-de Carol, on s’enfonce
dans un défilé. Pour arriver au pied de la dernière
montagne, dans les flancs de laquelle se trouve le passage,
on marche deux heures.” Mentre, Vincent Chausenque
a Les Pyrénées ou voyages pédestres, en condicions distintes,
explica que “le clair de lune nous laissait voir la
vallée s’enfonçant entre des montagnes déjà hautes,
hérissées à l’est de crêtes granitiques, et n’ayant du côté
de l’Andorre que des pentes nues d’une excessive rapidité”
perquè, seegons diu Pau Vila a La Cerdanya, la vall
“enfonsa el seu llit fins a posar-lo al nivell de la plana.”
La vall, per a Vila, “té en el seu llarg congost una renglera
de set poblets que, arraulits sota els serrats altíssims,
bo i aprofitant els relleixos per llurs magres conreus,
voregen els camí que mena a les terres gavatxes.”
“La vall del Querol —per a Estanislau Torres a El
Pirineu— és, almenys fins a prop de la Tor de Querol,
venint de Puimorèn, enclotada. Els pobles, en general,
no tenen l’aspecte clar i optimista dels de la plana. De
La vall de Querol
tota manera, tant els pobles de les capçaleres de les valls
(molts dels quals van perdent llur població) com els de
les parts altes de tota la Cerdanya, solen ser més severs
que els de la plana.” En la vall, d’origen glaciar, Yves
Hoffmann a Roussillon aux cent visages observa que “la
route et le torrent de l’Aravo, l’une suivant l’autre, tournent
et retournent au gré des gigantesques talus que forment
la montagne, ses roches éboulées et ses terres pou-