La Cerdanya - vall de Pi

La torre de Riu
Al costat d’Alp, hi ha la vall de la Molina. Albert Salsas, a La Cerdagne,
en diu que l’“entrée est gardée par une vaste ferme isolée
construite un peau en contrebas de la route, au milieu des praires,
et connue sous le nom de la Torre de Riu”, “que fou, al seu origen,
—segons Juan Antonio Bertran— baluard de defensa, més
tard casa pairal i posteriorment fou transformada en un chateau
a l’estil francès del segle XIX.” Per això Pau Lanao, Miquel Torns i
Carme Vinyoles, a Cròniques de castells i casals, ens comenten
que “les teulades còniques de la torre de Riu són la culminació
d’un somni del segle passat —referint-se al XIX—, d’una dèria que
Nicolau Olzina va voler materialitzar.” Afegeixen que hom “el veurà
com un d’aquells castells de fades que portem gravats en el subconscient.”
Amb tot, Pep Collelldemont ens comenta que “és un
edifici neomedieval, que té annexionada una capella dedicada a
la Divina Pastora, en la qual es venera la Mare de Déu d’Ovella,
procedent de l’antiga parròquia d’Ovella.” A més, ens explica que
“el nou edifici va ser bastit damunt la vella torre de Riu, sense
tocar gairebé res de l’antiga construcció.”
en diu: “de la plaça que hi ha davant l’església, en surt
un sol carrer, que fa pujada, que va deixant pas, només
a la seva part esquerra, a uns petits carrerons que
desemboquen en un de paral·lel; a través d’una sèrie de
cases rústiques i passant a la vora d’una font, una mica
enfonsada, a la seva dreta, arriba a unes bones construccions
d’apartaments suficientment separats del
poble per tal de no treure-li el seu encant rural.” I afegeix
que a “a Urtx destaca a primer terme la seva curiosa
església dedicada a Sant Martí. Recobrint una bonica
portalada romànica, adornada amb boles, petites
cares, una estrella i un cap de toro, hi ha una construc-
Baixa Cerdanya: la Baga 361
ció en la qual s’entremescla el rajol i la pedra, rematada
per un ull de bou i un campanar quadrat de quatre ulls
amb una gran campana, que li dóna un aire modernista.
És quelcom original. Un preciós llosat, de grans lloses
de pissarra, uneixen aquesta testera amb el bonic
absis.” I en aquest poble, Joan Obiols a Nits de taverna
comenta a través d’en Martí que “hi ha el carrer de l’Amargura...
Jo sempre he sentit explicar que el nom li ve
donat perquè per temps hi havia hagut una pesta i
aquell carrer l’havien tancat perquè no en pogués sortir
ningú i escampés l’epidèmia pertot arreu.”
Joan Obiols a Nits de taverna ens explica que l’Arnau
“va saber que el Vilar era un poble que el temps
havia mudat. Feia uns anys, era un nucli petit, de cases
discretes i antigues, que a poc a poc van veure com
creixien unes cases noves que anaven emblanquinant el
damunt d’una aprenent de muntanyola, i es feien visibles
des de diferents punts de la Cerdanya.”
Juan Antonio Bertran remarca que “Escadarcs i
Estoll —cap a la plana— són dos bons caserius situats
La torre
de Riu
Urtx