La Cerdanya - vall de Pi

278
La Cerdanya
die où toute la Cerdagne / Flambe, du gouffre sombre
au front doré des tours.” Llum crepuscular que Louis
Bertrand descriu així en la seva obra Font-Romeu:
“L’heure crépusculaire est fugace, austère et sobre en ses
tonalités. Un peu de rose sur les épaules des montagnes
toujours neigeuses... Et puis tout sombre dans des gris
et des bleus d’une délicatesse, d’un richesse infinies.”
La Cerdanya alterosa
I si nombrosos autors lloen la plana cerdana, ho fan perquè
aquesta plana destaca per trobar-se al mig del Pirineu,
és a dir, enmig d’alteroses muntanyes, algunes de
les quals han estat, així mateix, enaltides. Així, a La Cerdanya,
Pau Vila escriu: “la Cerdanya, vista des d’alguns
de llurs magnífics miradors naturals —Font Romeu, per
exemple— que dominen tota l’extensió del país, mostra
amb tota claredat les seves dues divisions característiques,
filles de la seva configuració: la «Plana» i la «Muntanya».”
La plana, que en temps reculadíssims fou
estany, avui l’amaren altes formacions muntanyoses.
Jacint Verdaguer ens ho explica en el seu cant al Pirineu
a Canigó d’aquesta manera: “Avuy l’estany no hi es, y
alta muralla / d’un castell de titans és eixa serra, / per
escudar la catalana terra / fet sobre’l dors del Pirineu
altiu. / Noufonts, Carlit y Canigó y Maranges / son ses
quatre ciclòpiques torrelles / y son eixos turons ses sentinelles
/ hont encara les áligues fan niu.”
Les ciclòpies torrelles cerdanes més importants han
estat cantades, lloades i ressaltades al llarg del temps,
potser per allò que l’amplitud de la vall encara les destaca
més. En tot cas, per a Estanislau Torres a El Pirineu,
“no són, però, muntanyes que et caiguin al damunt,
com a Andorra, per exemple. Les muntanyes de la Cerdanya,
tot i ratllar algunes d’elles els tres mil metres i no
baixar pràcticament dels dos mil, estan suficientment
allunyades per no aclaparar els esperits poc amants de
monstres geogràfics.” Són cims alterosos de gran significat
històric que esdevenen fites literàries, geogràfiques
i històriques importants. I també, és clar, a voltes
es tornen barreres importants. Sobretot a l’hivern o en
èpoques de dificultats polítiques.
Muntanyes que bressolen la terra cerdana a banda i
banda, tot deixant, però, els passos naturals per a la
comunicació. Hi ha moltes cites, algunes força reiteratives,
sobre aquests pics ceretans: “des montagnes superbes
l’encadrent, hérissées de pics, blanches de neige ou
sommet. Le point capital de ce tableau est le massif de
Carlitte, si profondément coupé de vallées et de gorges,
enfermant entre ses plis les lacs les plus vastes et les plus
nombreux des Pyrénées”, ens explica Ardouin-Dumazet
a Voyage en France. Midi, la qual cosa fa dir a Pierre Vidal
a Souvenir d’un touriste que a aquesta regió “dominent les
deux pics Carlit et Peric.” Un Carlit que deixa astorat el
mateix Vidal en la seva Guide historique... com ens