La Cerdanya - vall de Pi

és un dels més enlairats de la comarca. Sota ell, s’esmuny
sense molta fressa el riu Duran, que se’n va a
engrossir el Segre en les seves primeries. Les casones
que composen el poblet miren la Valltova, però semblen
atentes a unes veus de més amunt. Per aquest
motiu estan embolcallades per la gràcia senzilla de la
terra cerdana i pel misteri silenciós de les altituds.”
Unes cases que a ulls de Manel Anglada a Històries i
relats pirinencs són d’un “aspecte inhòspit, fosques...
malcarades.” Cases típiques, que per a Salvador Galceran
i Josep Solé, a Història de la vall de Meranges,
tenien “una amplia era —tancada amb gran portalada
que donava al carrer- i que alhora servia d’entrada a la
casa, de corral per a l’aviram, de lloc de batre els cereals,
per entrar a les corts o estables dels bestiars..., fins
i tot per femer; algunes gàbies de conills, una font amb
la corresponent pica per l’abeurada del bestiar, els llenyers,
etc., circuït tot per una paret baixa que donava al
Baixa Cerdanya: la Solana 355
Meranges
Hem apuntat... que les cases de Meranges s’edificaren a partir de la
Plaça de l’Església, en direcció a llevant i a migdia. Doncs bé, per tal
de comprendre l’evolució del nucli de població actual de Meranges,
ens cal situar a l’esmentada Plaça de l’Església o Plaça Major i, tirant
cap a llevant i cap a migdia —direccions generals del creixement de
quasi tots els pobles— trobem que en surten tres carrers que, baldament
un xic irregulars, representen els tres carrers típics medievals de
tots els pobles de Catalunya: El carrer de Dalt, el carrer del Mig i el
carrer de Baix. En el nostre cas, el carrer de Dalt seria el que ara se’n
diu carrer del Mont; el del Mig, ara carrer de Sant Sadurní i el carrer
de Baix comprèn l’actual carrer del Molí o d’en Rusca i la seva prolongació
cap al carrer Central. Després, entremig d’aquests tres eixos
vials i entrecreuant-los, hi ha el carrer de Ponent, el de la Coma, el del
Retorn i el de Morer. —A part hi ha el Raval i l’agregat de Girul amb els
seus respectius carrers o carrerons, que tenen tot l’aspecte de barris
o d’agregats al nucli principal i, que en conjunt, forment la Vall de
Meranges, o com en diuen també, la Batllia de Sant Sadurní. En principi,
doncs, a la Plaça Major o de l’Església —que, sens subte, és la
part més antiga i més típica de Meranges, amb les espitlleres de les
parets que l’envolten enfront de l’església— hi ha la bonica i medieval
raconada de Cal Monjo, amb el seu porxo característic; raconada que
ha estat sempre l’objecte preferit de fotògrafs i de pintors.
Salvador Galceran i Josep Sagarra
Història de la vall de Meranges
carrer o a l’hort casolà. Endemés... la gran sala ensostrada
de posts... damunt de la cort de les vaques, el baf
de les quals traspuava per alguns forats del sostre...”
Els “carrers trencats i costeruts formen un agrupament
encarat al SO”, descriu Pau Vila, i “la població
—segons Joan Oliva a Tot la Cerdanya— gaudeix de la
L’església
de Meranges