La Cerdanya - vall de Pi

314
La Cerdanya
Font-Romeu
Molt a prop de Dorres, Font-romeu reuneix actualment els dos
rècords: és la més antiga estació d’esquí del Pirineu catalanofrancès;
alhora la més moderna, freqüentada i esnob. Va ser un dels
indrets peoners de l’esquí a tot França, conjuntament amb els de
Chamonix i de Super-Bagneres. Cap als anys 20, les senyores hi
esquiaven amb faldilles... La seva actual reputació procedeix igualment
del fet que és una de les poques estacions assentada als voltants
immediats d’una vila ben organitzada de 3.200 habitants i
25.000 estadants/turistes. Els barcelonins benestants d’anys
enrera -procedents de les colònies de Puigcerdà, de Camprodon o
de Barcelona mateix- tenien molta tirada cap a la llegendària vida
nocturna de Font-romeu, gràcies a la qual molts d’ells van tastar per
primera vegada amb una certa llibertat i «savoir faire» la fruita inútilment
prohibida, al natural, en cinema o en fotografia. Ja deuen
ser avis venerables aquells «espagnols» desfermats del casino de
Font-romeu i del seu night-club «le Papagayo»...
D’altra banda, Font-romeu és oficialment ciutat pre-olímpica
des dels Jocs Olímpics de Mèxic del 1968. S’hi concentren els
esquiadors becats i les seleccions nacionals franceses de diferents
esports. Els preus de qualsevol article o servei hi són caríssims.
Els dos primers xalets d’esbarjo que van donar origen a l’estació
van ser construïts l’any 1902, a un quilòmetre de l’ermita que dóna
nom a la vila. S’hi venera encara la Moreneta de la Cerdanya, de tota
la Cerdanya. L’aplec de Font-romeu és un dels més concorreguts del
Pirineu català. Convoca cada 8 de setembre milers de cerdans dels
dos cantons de la ratlla. Durant aquest «aplec del Baixar», la Moreneta
és portada de l’ermita fins a l’església d’Odelló, on passa els
hiverns. L’ermita és monument històric oficialment declarat i compta
amb una moderna hostatgeria de 90 llits.
Xavier Febrés
El Pirineu, frontera i porta de Catalunya
“dans la rudesse de son nom, des problèmes de toponyme
qui n’ont jamais été résolus... il n’en est pas moins village
cerdan et participe à la prospérité de ce plateau, dont les
praires et jardins portent ici les fruits de l’Eden”, mentre
que en Pau Vila repara que “les cases ofereixen un cert
aspecte vilatà, car en general tenen dos pisos i alguna
tres”. Entrant a descriure elements, Anne-Françoise
Bouille i Michel Mare expliquen que “le château a été
élevé avec les pierres de la Rahur et des éclats de schiste.
Les armes des Codol sont gravées sur la porte. Une tour
découronné domine le tout”, mentre que Sebastià Bosom
i Oriol Mercadal ens posen de manifest que “l’església de
Sant Martí és un dels exemples més bells del primer
romànic cerdà, malgrat la sobreelevació de la nau i altres
modificacions del s. XVIII”. Puntualitza Juan Antonio
Bertran que “a l’interior hi ha peces d’enorme interès”.
Continuant la visita literària i geogràfica, s’ha de fer
cap a Enveig i els seus agregats. El poble, per a Emmanuel
Brousse, és “pimpant, coquet, bien exposé au soleil. Il fait
plaisir à voir... Il est difficile de rêver coin plus agréable,
plus frais, plus délicieux, dans une situation plus enviable,