2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

312 MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
la decadkncia institucional, per bé que no acabarien de prendre cos fins a
inicis del segle següent. En essencia, es tractava de mesures encarninades a
resoldre la qüestió econbmica, motiu pel qual demanarcn:
a) ocupar-se de la impressió del Diario de Barcelona, quan moris
Pere Pau Huson (mesura que fou reactivada i'any 1801);~'~
b) l'edició d'un segon diari, arnb papers d'er~dició;~'~ i
c) el permis per fabricar magatzems en la cortina de la muralla de
terra, des de la Porta Nova fins a la baixada de la muralla per la part de
la ~iutadella.'~~
No sera, perb, fins al 1802'~~ que, aprofitant la vinguda dels reis Carles IV
i Maria Lluisa de Parma a Barcelona amb motiu de les noces dels seus fills
(el futur Ferran VI1 i Maria Isabel, amb els fills de Ferran IV de Nipols,
Maria Antbnia i Francesc), decidiren elevar una representació al monarca
per demanar mitjans econbmics per a la subsistencia de la institució. En
aquesta representació, s'hi exposava, entre altres coses, que:
La sola formación de la historia del Principado que la tragó su fundador augusto, el
señor Fernando cl VI, y seíidó por principal objeto a la Academia, exige gastos qiie
superan los esfurrgos de los particulares i, si11 acopiar previamenre un buen caudal de
copias de preciosos manuscritos, que se hallan recbndidos en varios archivos i
bibliothecas, no es posible llenar la real intencibi~.'~~
En concrer, les peticions econiimiques que els acadkmics adrecaren al
monarca foren, com consta en la Memoria de lo que la Real Academia de
762. Dr fet, anys abans, d 1775 havicn . planrejar, . en iartaalerónimo de Grimaldi, iuarques de
Grimaldi, la possibilitar de fer-se drrec de la Gazctai d'altres papers dc la Reial Audiencia, ares
aueTomis Pifcrrer. irnorercor del rci. havia mort i auedava la olaca vacant. Una rasa d'aouesrea
. . L
caraccerlsriques hauria garantit, per la seva conrindirar, un subsidi moderar perO suficienr per
costejñr les impressians de la corporació.
763. Es refereixen d Smnario, rtor i que remarquen que «no se ha adoprado por ahora por no
rrapezar con especies análogas al Diarim (Iligall i-111-1; docuinenr ainb data de 12 de gener de 1797).
764, De la possibilirat de demanar aquesta parcel.la de rerreny, ja se n'havia parlat I'any 1785;
veg. DOCUMENT 6. D'aqucsta gerri6, se n'hauria d'ocupar Escofet, aceses Irr seves facilitats per
a comunicar-sr amb els enginyers. Una dtra propasta s'havia de rrcollir sota I'eplgraf ,,Libros
catalanes».
765. 1 cal renir presenr que, a comrnpmenr de segle, la mort dcls socis Marii de Sans i Jasep
Bellvirges, els mes assidus a les juntes, havia commocianar de nou la junta acadkmica.
76G.Veg. la copia sencera d'aqiiest documenr al Iligall 1-111-2 (tambb a les acres, 1-111-1:
Regirno dc iarjunrarpnrticuhres
..., pigs. 6z (pera la citaci6)-63).
.