2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

UN NOU IMPULS PERA LA CULTURA CATALANA 323
Letrán (1731) i sobre Las uictoriar [contra els irabs] de Ramón Borrel,
conde de Barcelona (17?j),'" 4 un d'Aleix Feliu i Isern sobre la manera
com foren tractats els espanyols quan es refugiaren a Franca en temps de
la invasió irab (4 &octubre de 175z), que tampoc no ens ha arribat.
L'elecció d'aquests textos no fou, en cap cas, aleatbria: tots són mostres
de la resistkncia dels catalans davant la invasió forana, en concret, la
sarriina. 1 tambk entre els pocs discursos nous que es pronunciaren trobem
aquesta temitica recurrent: Josep Llozer dissertava, el 28 de juny
de 1797, sobre Si es cierto el hecho de haberre encargado la dirección y dado
el mando del exircito español que derrotó a lar moros en la famosa batalla
de lai Nabas de Tolora al catalán Dalmás de Creixell(4t Iligall, núm. 37).
precisament el mateix personatge que protagonitzh el poema de I'academic
Desconfiat Felip de Ferra~~.~''
Recordem, nomks, la gran ressonhncia -i, fins i tot, una certa repercussi6
literhria- que va tenir a Barcelona la presa del fort de Bellaguarda per
I'exkrcir del general Antonio Ricardos, a I'inici de la Guerra Gran (el zy de
juny de 1793)~ ja que donava esperances de la desaparició de la frontera
del Principat de Cataiunya i els comtats de Rosselló i Cerdanya. Les composicions
esmentades foren Ilegides, pero, a partir del rnomenr en que la
situació esdevingub crítica per ds catalans: a cornenpment de 1794, els kancesos
iniciaren una contraofensiva no només per recuperar el terrirori perdut,
sin6 també per penetrar dins del Principat; la seva entrada vingui acompanyada
de tota una serie de material propagandístic imprks que fou contrarestat
per papers que pretenien estimular la lleialtat dels catalans (veg.
CAHNER 1998: 184-195). De la mateixa manera que, per enardir els catalans,
es féu publicar pel govern de Madrid una versió castellana del tercer
llibre de la crbnica de Desclot sobre la invasió francesa de 1285,"~ els
acadkmics llegirien de nou aquells rnaterials que custodiava I'arxiu que
794. Conservats a ARABLB, jr Iligall, núm. zo i 31 lligall, núm. 17, respectivarnenr.
795. Aplaudir a Dnlmaii Crexrll, al qual lor reñon rqii de Aragó, Cmilla y Navarra, drpr41
de haver guanyal de batalla de h Nave, de Tolora, de de qul tenia d mando, morint en eb,
portaren h coddter m la ~epultum hr tm rq~, Quatrr eirdncia de c,zncidn rea4 AHCB, ms.
B-98 (Assumpte segon dcl jo de setrmbre de ,700).
796. Em refereixo a la ReL?cidn hiirdnka de hfnmoia inuaidn drl exbcito y nmah de Francia
en Caazluiia een 1285 y de de vvkroia relbtencid qer lo$ ratadener, aragonesef y uakncianor, ron JU
ny don Pedro, hicieron a Lx mernigm en el Rorelldn y el Ampurddn, por 6erraypor mar. Madrid:
Antonio de Sancha, impr., 1793, També d comre de La Uiiión va fer reeditar la Man@tación en
que se publican muchnr y rPk>innter servicio< y nobkr hecho, con que ha reniido a sus retiores
rcyer la rmlentiiim ciudad de Barcelonn, rinplamenre en el ritio horrororo que acaba de
pndec~~ en el pnsente año de 1697. Barcelona: Jom Francesc Piferrer, impr. 1794 (veg. Roum
1993: ijy i CAHNER 199% 191).