2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

216 MIREU CAMPABADAL I BERTRAN
tindri la bondat de pregar-los de parr mia es[ assumpto. Y, si era encare necessiria la
mia firma sobre la traductió, podria vostra senyoria me la rnviar."'
Quant a la llengua dels escrits acadkmics, consta que el 27 de desembre
de 1729 s'encarregi a Segimon Comes i a Francesc Savila la redacció d'auna
orthografía para el común uso de los académicosa,j" és a dir, unes normes
ortogrifiques d'ús intern per les quds passessin a regir-se els discursos. Segurarnent,
de la llengua castellana, com sospitava Mila Segarra (1988: ~yz),
en contra del que havia suposat Antoni Comas, que era que aquestes 1101mes
pretenien, a més, la correcció de les edicions de dissics catalans que
I'Academia havia proje~rat.~'~ Aquesta suposició deu provenir de I'estudi
biogrific de Segimon Comes fet per Josep Rafael Carreras i Bulbena, el qud
explicita que:
L'Academia encomani al doctor Scgimon Comes i a Francesc Savila, lo 27 de desem-
bre dc 1729, unes normes ortogrifiques. Lo doctor Comes s'ernprengui la tasca dc
trapr-les pcr ser utilitzades en los rreballs en catala I d noble Savila s'ocupi de la part
castellana (CARRERAS
1928: 182).
1 més encara:
Per escriure-les bé, regid lo doctor Comes les millors fonts lireraries i ccrci, ab prefe-
rencia, les belleses de la parla de la muntanya (ibídem).
Com cn altrcs casos, la font d'aquesta informació tampoc no aparegut en
I'escorcoll de I'anriu de I'Acadkmia. Amb tor, I'acord conservat es refereix a
una ortografia (i, possiblemenr, d'un únic idioma),"j que havien de redac-
(12. Veg. I'oracid grarularbria, efectivament en frances (Discoun onrenanr Ie remmiment de
monsicr Fosa a [Académie RVIe der Bdkr Ltmtf de la cité de Barrelone) i en castella (Di~curro
gran